El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 1 de novembre del 2018

Tots Sants a Parets del Vallès


Religió, poesia i música definint l’esperit d’un poble, independentment de les diferències que no perjudiquen la qualitat i la intensitat de la trobada cultural del dia de Tots Sants al cementiri. Un espai de trobada on al menys una vegada a l’any es fa palesa la convivència entre els presents i els traspassats. És la continuitat d’una convivència ciutadana qua valoritza l’ahir i l’avui per a un futur millor. Els records dels que ens han  deixat i les emocions que han deixat gravades en els cors dels seus denuncien en la trobada del Camp de la pau silenciosa aquell amor que continúa fent de la convivència dels pobles la gran esperança d’una humanitat més humana amb la seva projecció divina. Un acte religiós amb el reconeixement d’un futur de felicitat eterna donava als recitals de poesia i música aquella capacitat creadora que desperta en cada persona el seu sentit humà i perquè és humà ha de ser solidari, just, creïble i sobre tot portador de la pau amb la força de l’amor. I fou la poesia amb el torn del recital del Niu d’art que amb una abraçada als que des d’el silenci escoltaven i la dels que amb la seva presència aplaudien que es feu més palesa la capacitat de la paraula per definir situacions i moments despertadors d’esperances i animadors de creences perquè cada ésser humà fos una imatge global de la humanitat. I la música, amb la participació de l’Escola Municipal de Música creà aquell ambient global amb la universalitat i la individualitat necessari per assolir la convivència universal en pau. Una trobada cultural en un espai sagrat per fer arribar als ciutadans aquell objectiu místic de la vida amb el que cada persona reconeixi en el seu jo el que ha de ser la humanitat. Es feu molt palès des de la religió, la poesia i la música que el viure de cada dia ha de ser la veritat terrenal del futur espiritual i etern. Les poesies del record dels familiars i amics que no estan entre nosaltres esdevenien aquell alè del respir de l’amor que la música mistificava i ensenyava que les vibracions del cor són la pedagogía de vida més justa, necessària i digna. Una trobada cultural en la que no hi podía faltar la germanor amb les institucions polítiques, en la trobada viscuda, l’Ajuntament de Parets perquè esdevingués més autèntic i clar l’exemple de globalitat d’una convivència en pau. El missatge va ser enviat. Ara cal esperar els fruits.Hi seran perquè fins i tot aquella fe que es diu que no es té hi aportarà el seu important gra de sorra. Una jornada cívica i cultural en l’espai que és i ha de ser la casa de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada