Un poemari molt ben estructurat com un homenatge a la dona en
la seva lluita per la igualtat en la figura de Penèlope. Esposa d’Odisseus (
Ulisses) com a protagonista de l’amor que sentia pel seu espós absent que
lluitava per la tornada a Itaca, desprès de la derrota de Troia. Penèlope és la
protagonisgta del poemari en el dolor de l’absència esperant el marit i en
l’absència sentint-se companya en el dolor. Un poemari en el que es viu la
intensitat de l’esposa que estima immensament l’espós al marge dels moments
amargs que havia de viure per culpa del deure que ell havia de complir. Maria
Rosa intueix els dolors de l’absència i la cuites de l’absent posant en boca de
Penèlope les paraules següents:” Del bell etern heroi me’n faig meves les
cuites / el tràfec de viatger indocumentat,/ les tribulzacions de transeünt
errant / empès nomès per l’afany de tornada / i ploro amb ell i amb ell estimo
/ l’acompanyo, com fidel consort fins a casa.” Penèlope en la seva solitud viu
el viatge de tornada del seu espós “enderiat inquiet, / t’has fet a la mar,
cercant-me./ Navegaràs solitari / fins descobrir que / és íntima la cerca.”
L’esposa coneix molt bé l’orgull del seu marit quan es proposa un objectiu però
també sap que malgrat l’èxit o el fracàs coneix molt bé el final que no és res
més que recuperar la intimitat. I amb aquesta idea, ella, que estima, no
desespera i escriu Maraia Rosa, “ella, la lleial, / l’espera./ Juga amb els
fils / trena i destrena / somriu a tots / marca distàncies /es refugia en el
fill / escull el coratge / silenciosa espera./ L’epera, si cal/ eternament./
L’home s’ho val”. Per què les penes d’esposa els intueix en els sofriments de
l’espós. I en una de les seves oracions a Zeus, exclama:”Immortal engtre els
immortals, en la propera / parttida, prent-me un pit com a penyora per, / com
vigorosa amazona, lluitar frec a frec al / costat de l’estimat”. I el poema
final és la gran declaració d’amor i de fidelitat a l’espós no escoltantn el
cant de pretendents que la volien per esposa apartant-la del seu heroi. Val la
pena llegir-lo. Diu: “¿És que no vas decidir aquest pensament tu mateixa, / que
tornaria Ulisses per prendre venjança d’aqueixos? / Obra com et plaurà: i et
dirè com més escauria. / Puix que dels pretendents s’ha venjat Ulisses diví,/
faci’s un npacte jurat: que Ulisses regni per sempre, / i nosaltres posem en
fils i gemans oblidança / dels morts que s’han fet,i que els uns als altres
s’estimin / com d’antic, i que hi hagi riquesa i pau a balquena”. La solució
als problemes de la vida per difícils i dolorosos que sien finalment sempre la
dóna l’estimar. Un poemari dens, amb veu de dona i poèticament una lliçó de
convivència superant tots els problemes per greus que siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada