El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 11 de maig de 2019

CADA SETMANA UN LLIBRE D’UN POETA DE CASA


“SILENCIS D’AHIR I DE DEMÀ”, de Josep Serra Busquets
Persona molt arrelada a la terra, la seva poesia respira una profunda humanitat i un respecte exquisit a la natura. És una poesia de relacions, que comença dialogant amb el seu cor, continúa amb les persones que l’envolten i respira profund les essències dels boscos, rius, muntanyes i mars. El primer poema és tot una declaració d’intencions. Llegim:” T’he abraça’t. / Se m’ha esquinçat l’alè. / Necessitava sentir / el tacte de les teves mans / acaronant-me l’espatlla”. Palesa clarament la necessària coordinació entre el físic i el psíquic per gaudir en plenitud les emocions. Una caricia, una mirada, una encaixada són el truc a la porta del cor per sentir-se plenament persona en el gaudi emocinal. Josep Serra Busquets, ha trobat en la poesia poder viure l’etapa de la seva jubilació, es jubilà de mestre i amb la poesia continúa la vocació pedagògica de la seva vida. Si fins la jubilació la poesia havia estat companya de viatge, una vegada jubilat la poesia és el seu jo. I amb la poesia es retroba quan la vida li és esquiva, quan la solitud l’angoixa, quan l’angoixa física o psíquica el domina, perquè en tota situació de l’existència per negativa que sigui sempre s’hi amaga un signe de felicitat. Llegim aquest poema d’una persona solitària i sense amics. “Jugava amb el fum. / No era fumador, / només fumava en solitud. / Sempre hi anava sol / i a  la mateixa hora / a aquell bar de mala sort. / Demanava un café. / Bevia lentament. / L’acabava gairebé fred. / Només hi anava els dijous. / El cambrer hi era sol / i damunt la barra / aquell dia, sempre hi havia / un ram de flors.” En tots les situacions de la vida per adverses que siguin sempre si pot trobar una emoció que alegri la vida, “un ram de flors”. Són moltes les situacions de la nostra vida des de les més positives a les més negatives, i la recepta del poeta és:“ Només mirem-nos els ulls. Recordes com ens brillaven les ninetes / quan érem joves, només pensant en avui.” La poesia de Josep Serra Busquets és una lliçó de pedagogia de la vida amb un horitzó clar. I aquest horitzó sempre ens espera malgrat els maldecaps vingjuin d’on vinguin. Els pitjors són aquells que lliguen la llibertat. “Llibertat vigilada. / M’embolcalla un silenci sinistre / quan les armes vigilen els somriures.” I vinguin d’on vinguin els contratemps, sempre hi ha la clau de la tranquil·litat i la pau. “Besa’m. / Només els teus petons / porten alè de vida”. Clarament, l’amor és la clau de la convivència en pau. Per viure-la, és necessari ser persona digna.
(NOTA: els llibres que es presentin en aquesta secció els podreu trobar a l’ Imprempta-llibreria Farrès)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada