El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 27 d’octubre de 2021

LA VERITAT SEGRESTADA

 

Quadern 224 de Cristianisme i Justícia. La lectura d’aquest quadern explicant les conseqüències d’aquest segrest donant entrada a la post-veritat m’ha obert els ulls i fet entendre el perquè de la convivència anòmala del segle XXI. La definició de la veritat d’Aristótil com “la conformitat entre el discurs i la realitat” ha evolucionat fins a la negació de la veritat per donar entrada al fet del jo és la veritat de la mà de la mentida. La post-veritat ha ocupat el seu el seu lloc per acabar donant la raó com si es tractés d’un dogma de fe a la veritat de la persona amb el poder de decidir sobre el bé i el mal amb la conseqüència d’arribar a negar l’existència del mal justificant fins i tot el dret de matar al contrari com un bé social. La mentida en la societat del segle XXI ha esdevingut un dret que beneficia al poder i perjudica als ciutadans i ciutadanes. S’ha creat el mon de la post-veritat negant el dret de l’altre, ignorant-lo, com si verdaderament no existís. Dissortadament s’ha substituït el fet de pensar pel de sentir. Les determinacions son resultat dels sentiments amb el consentiment de la post-veritat, és a dir, de la mentida. Portar la veritat al camp de cadascú amb un exercici dogmàtic dels que critiquen el dogma. Les paraules passen de la realitat a la ficció. Si som observadors i parem esment en els moviments polítics actuals no ens serà difícil adonar-nos que la política espanyola està dirigida per la post-veritat particularment per part de la dreta i la ultra-dreta. I aquesta realitat ha creat una imatge d’Espanya fictícia. S’ha arribat a l’extrem que massa persones prefereixen viure en la mentida abans d’opinar. El procés contra Catalunya en va ple d’aquesta circumstància. És el gran problema del futur espanyol que es mou sobre una base inconsistent perquè és canviant d’acord amb el color dels poders de torn. La solució al greu problema només té un profeta, l’evangeli. És el meu pensament i el camí que la realitat hi portarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada