El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 7 d’abril de 2022

INTRÚS EN LA POLS, de Wiliam Faulkner

 

La lectura d’aquest llibre m’ha passejat per una visió de la vida en la que els colors de la pell hi juguen una confrontació de discòrdia plena  de confusions i contradiccions que pot acabar feliçment.  Una novel·la en la que la mort és el fil conductor d’un seguit de comportaments plens de ressonàncies discordants, sovint, i finalment convincents. No és un joc encara que la seva forma ho sembli. És una argumentació a partir d’una acusació al protagonista que passa en  cada circumstància per una sèrie de situacions en moment  de convivència curulls d’al·lusions personals i col·lectives, convertint el diàleg en una narració dels fets plena de matisos. Sovint durant la lectura, m’ha portat a pensar en el poder de cada ésser humà d’injectar a la col·lectivitat les seves idees i les seves contradiccions, modificadores de la filosofia de l’humanisme de convivència. No només és treball d’un extraordinari escriptor que fa de la narració una pedagogia del pensament filosòfic. Gairebé al final de la novel·la es llegeixen aquestes paraules que defineixen la capacitat pedagògica de l’autor: “som massa, no pas per l’espai que ocupem, sinó perquè sempre estem disposats a vendre’ns la llibertat per qualsevol preu cridaner en nom d’allò que anomenem nostre”. En aquestes paraules hi he trobats definits els personatges de la novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada