El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 11 de juliol del 2014

COLORS DE NEU I DE FOC…

Era freda aquella nit.
Arronsat
semblava un munt de roba per rentar.
Enutjat,
a cops de peu
es desfà dels llençols.
S’aixeca,
encen el llum,
s’astora
i crida desesperat:
neu a la meva cambra.
Al terra, arrugats,
els llençols
bufen freds imaginaris.
Obsessionat,
obre l’armari.
La sort l’acompanya,
un cobre llit de color vermell.
Estirat sobre el matalàs
imagina que la llar de foc l’escalfa.
S’adorm,
somia que una fada l’abraça,
li fa un petó als llavis
i li diu a cau d’orella: reiet meu.
Sonàmbul
endreça
llençols i cobrellit.
Somni feliç,
una llar de foc de color vermell
li regala calor,
les flames fonen la neu blanca.
Astorat observa
l’abraçada dels llençols i el cobrellit.

dimecres, 9 de juliol del 2014


LLIT ENGOIXAT          

El sol, rellotge del silenci,
espera.

Els porticons finestrals
frisen.

El llit, orfe d’hostes,
s’engoixa.

Els llençols, sense escalf humà,
ploren.

Cap cop de porta,
el matalàs no ha patit amors trencats

i el silenci, somiador de futur,
ha emmudit per l’esglai d’un crit de foscúria.

A l’hora programada
l’arribada feliç es torna engany

Les portes tancades

allarguen al llit la mà,
mentre fluixet musiten,

aquesta nit serán absents.

Rellotge, porticons i llit
dialoguen amb els llençols,

els pessigolleixen i els fan somriure.

Una nit sense amors
enyora l’estel d’una lluna plena.

El llit respira tranquil·litzat,
no totes les nits porten rams de flors.

dimarts, 8 de juliol del 2014


EL FOLLET DE L’HORITZÓ

Plors llunyanes
desitjaven paraules amigues,
només les ones del mar
agraïen el bes de les llàgrimes.

La barca del follet
navegava la ratlla de l’horitzó

quan el sol ixent
desvetllava sirenes de les coves del mar.

Els rems, orfes de remers,
formigueixaven coralls,

amagatalls de besos d’aigua.
Una gota, joiell del sol,

alenava desitjos.
El follet, a la porta de la cova,

hipnotitzat per mirades verdes,

enviava amab les puntes dels dits
petons a una sirena que s’habillava

en les estances de la felicitat.

No va ser llarga ,l’espera.

Follet i sirena
remarenn i la barca esdevinguè palau

dissenyat per una pluja d’estrelles.
L’horitzó

no té estances, ni llits, ni llençols,

només el mar immens.
El follet era l’amor.

dilluns, 7 de juliol del 2014

SOMNI

En el llit d’una branca d’una alzina
hi dorm subconscient un follet
mastegant una gla.
Fulles verdes
rebutgen paraules del vent
embolcallant un fruit de l’alzina.
Un llàpis amb un copet
desvetlla l’estrany llogater.
Sota el coixí
hi amaga un dibuix.
Hipnotitzat el seu jo
li regala al subconscient.
La llarga nit
metamorfosa la gla. Una cuca de llum
camina pessigant l’avantbraç.
Pesigolles que no deixen dormir.
No té llençols el jaç.
Fulles verdes de l’alzina,
polsant cordes del vent,
acompanyen el somni d’una  nit.
Somni fugisser, és éter.

diumenge, 6 de juliol del 2014

LA NIT

Paisatge mític de la vida,
amaga emocions
en la veu del poeta.
La foscor acapara colors negres,
avara de petons de la lluna,
adormida en estances de l’Eros.
Porta, en el ventre,
il·lusions del foc. Són camins,
curulls de fites mitològiques,
marges d’herbes remerieres,
de pols i pedres,
castigadors dels peus dels pelegrins
nocturs. Sota llum de les estrelles
somien  foscúries
i els ulls truquen finestres
imaginant somnis.
La nit,
paisatge dels follets i de les fades
alena atletes de la lluna,
que a l’alba quan el sol desperta
lliuren llur testimoni a l’horitzó.

diumenge, 22 de juny del 2014

NIU D’ART POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS

 
Un pas endavant en la festa mensual de la poesía. Canvi de data i canvi de local. El quart diumenge de cada més se celebrarà la trobada poética en la que tota persona amant de la poesía pot participar amb dos poemes, un del poeta homenatjat i l’altra propi o d’altri.
El nou local on s’ha inaugurat la nova etapa és la Sala Gran de la Cooperativa. Reuneix totes les condicions i convida a una renovació de l’estructura cultural de l’entitat poètica.. Renovació que ja s’ha començat en el recital corresponent  celebrat el dia 21 de juny de 2019 a les 18 h. en el nou local. L’assistència ha superat les previsions com també, independentment d’algunes absències, les rapsodes amb interpretacions molt aplaudides.  
El poeta homenatjat era el sabadallenc Feliu Formosa Torres, presentat i glossat pel membre del Niu d’Art Joan Sala Vila amb una síntesi breu de la seva biografia resaltant la seva vàlua amb la lectura dels guardons rebuts pel mèrits literaris de la seva llarga trajectòria cultural.
L’acte central  l’han protagonitzat els rapsodes i les rapsodes recitant un poema de Feliu Formosa i un segon de propi o d’altri. Una participació força nombrosa que fa bona la fama de Parets poble lector, fama que amb la seva tasca el Niu d’Art Poètic convida a augmentar el nombre de lectors. Els participants han estat obsequiats amb un llibre de poemes.
La part final de l’acte, molt esperada pels assistents, l’ha protagonitzada el conegut romancer JAUME ARNELLA que ha convertit la seva actuació en un acte interactiu en el que tots els assistents s’afegien a les cançons del cantautor. Cançons cent per cent catalanes amb una clara intencionalitat d’independència que li ha donat a la trobada poética un valor  musical afegit agermanant poesía i música.
Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès  obre les portes a totes aquelles persones amants de la poesía a recitar en les seves trobades mensuals. Se celebraran el quart diumenge de cada més a les 18 h. a la Sala Gran de la Cooperativa. Amb la poesía es fa país.

dimarts, 17 de juny del 2014

OBJECTIU: FER L’HANDBOL MÉS ATRACTIU A LA GENT

He llegit amb força atenció l’entrevista publicada a ARA.CAT feta al President de l’ASOBAL i directiu del Barça responsable de la secció d’handbol. La primera impressió que n’he tret ha estat: se li veu massa el llautò. De tothom és coneguda la precària situación de l’handbol espanyol tan a nivell econòmic, com esportiu, publicitari i de públic. Pere millorar la situación, afirma que enguany s’ha millorat de nivel, i s’ha referit a dos clubs, el Naturhouse, que torna a jugar la “champions” i a l’Osca. Ni una paraula del Granollers que és el club que enguany ha demostrat, com des de la manca de recursos, és possible jugar un bon handbol. Oblidar aquest club vol dir tenir idees massa febles, perquè si per alguna cosa m és que njugar el BM Granollers és capdavanter es deu a les idees. No és gens d’estrenyar que hagi posat com a condició principal per poder millorar l’handbol és necessari tenir clubs econòmicament molt rics. Ningú dir que els diners no són necessaris, però hi ha altres condicions que també són indispensables. Però seguint l’objectiu de la riquesa i la millora esportiva de l’handbol, ho és per poder con figurar un equip amb  majoria de jugadors estrangers? Aquesta és la manera d’aixecar l’handbol? Amb aquesta doctrina no és millora l’esport. El BM Granollers és un mirall extraordinari de com es treballa a tots nivells pel seu esport. Hi ha una filosofía i una pedagogía que recolzen un treball, treball que enguany el BM Granollers, amb penúries econòmiques, s’ha classificat tercer, sots-campió de la Copa del Rei, torna a Europa i l’equip femenía, Campió d’Espanya amb l’ascens a Divisió d’Honor. L’únic equip de la pell de brau que té dos equips en la máxima categoría nacional. I en el treball de promoció de l’esport cal recordar que l’ASOBAL fou d’inspiració granollerina, essent el primer President el Sr.Rodríguez del BM Granollers i el dos primers gerents també granollerins, el Sr.Lacueva (q.e.p.r.) i el Sr.Roca, membre de la Federació Europea. La situació delicada de l’actual hándbol espanyol potser es déu a la manca de dirigents prou efectius i massa afectius. Sense persones no es va enlloc. L’handbol espanyol no té bona premsa. És veritat. Però quan es produeixen situacions rellevants esportivament, la premsa escrita i radiofónica respon. La televisiva, un xic  també, però no tant. En aquest camp s’hi juga massa a rics. Es treballa per aixecar l’handbol nacional, com? Perquè de momento, alguns pleguen, com el Valladolid. Quan no hi ha fruits es deu a manca de saonament de l’arbre. Malgrat tot, al costat de l’handbol i molt especialement de l’handbol del BM Granollers, forjador de jugadors, tècnics i directius. Amb el BM Granollers, l’esport de l’handbol amunt.