La poesia, medecina de l'autisme

La força de la creativitat de la poesia en la configuració de la societat és un potencial no massa integrat en el món de la medecina, quan en l'art dela teràpia esdevé un instrument indispensable. La paraula poeticid a primer cop d'ul causa una sensació no massa agradable, però si anem al moll de l'os el poeticidi esdevé una activitat poètica per guarir una malaltia, matar la malaltia poèticament. No és indispensable ser poeta, que escriu poemes, sinó poeta que viu la poesia que alena l'esperit de totes les persones i aconseguir que també ho fassi en les persosnes malaltes spíquicament és un art de la creativitat humana. I en aquesta vessant tots podem ser artistes i si ho som la societat ens ho agrairà. Un recital de poesia és un alè d'esparaça d'una societat qude respira salut i  humanitat.

A/B galeria d'art: exposició petit format

Exposició que em recorda moments molts agradables d'entrevistes i comentaris amb els artistes del galeria en els anys que la dirigia el Sr. Antoni Botey, pare del Josep, que era un pou de ciència de la història de l'art i tenia una visió ràpida en relació al futur de joves artistes, alguns dels quals es poden llegir en la relació dels participants en l'actual exposició, en la que hi fiugura una excel·lent participació dels artistes de Granollers i del Vallès Oriental. Una exposició que mereix la visita de tots els amants de les arts plàstiques. Aquesta exposició em fa pensar en les xerrades amb el Sr. Antoni Botey, que fou per a mi un extraordinari mestre en el món de l'art.

COSAS SUELTAS, de Luis Casasín Piqueras

Luis Casasín, veí de Granollers, autor del llibre de poemes que presento, n’escriguè un de narrativa, titulat INFANCIAS PERDIDAS (El pequeño rebelde) i en els dos llibres descobrim un escriptor rebel, denunciador d’injustícies i obert defensor de la llibertat. Amb un llenguatge col·loquial i directe, el seu lèxic no defuig la vulgaritat si s’escau perquè allò més important és el missatge. Es podrà estar d’acord o no amb les seves idees i la defensa que en fa però allò que és fins i tot passional rau en la veritat de les relacions humanes. El seu poemari, com el seu llibre anterior, ens presenta una persona testimoni d’injustícies políticament recolzades per la victòria de les armes en una guerra civil. No amaga la seva animadversió envers el dictador i denuncia barbàries patides per gent senzilla i humil i gent que va perdre la guerra. Els seus poemes són densos, plens de sentiments humanitaris i acusadors implacables del poder, com ho palesen aquests versos: “ El poder se arrastra / por los alquitranes de la miseria,/ busca a un hombre corriente,/ persigue su libertad y lo atrapa,/ clava sus dientes de ley homicida / en un mínino rincón de su alma,/y le arroja una cosecha de hambre; la càrcel lo absorbe”. No opinarè sobre la qualitat de la seva poesia que la considero popular però sí em trec el barret davant la gosadia defensora de la llibertat de les persones, dels pobles i de Catalunya a qui dedica aquests versos:”¡Ay, Catalunya, latente!, /boca de justicia:/ clamor caudal,/ inundo recorrido gozoso,/ despliegue de pueblo, / sentimiento hecho / a golpe de senyera brava / de cuyo enarbolar àvido,/ hace de las rudas piedras / estelares caminos,/ y de las voces llanas,/ una revolución paciente / sobre tu indomable latido”. I acaba el poema amb un ¡Àlzate, Catalunya, brava!. I en l’exposició de les seves idees i sentiments dedica poemes a persones amigues, situacions diverses, paisatges, emocions i no hi pot faltar la mort. El prologuista ens sintetitza l’argument del llibre amb aquestes paraules:”Es la suya, una poesía expandida emocionadamente sobre la memoria de los vencidos en aquella guerra infame planeada ya desde su inicio por los vencedores como una guerra de exterminio, una guerra en la que más de dos cientos mil homnbres y mujeres fueron ejecutados extrajudicialmente por el régimen franquista.” Un llibre que val la pena llegir no només per la forma i el fons sinó també per aquell cuc que rosega les consciències quan amb la llengua castellana es defensa la independència de Catalunya. No és únic, en conec algun més.

PRESENTACIO A CAN RAJOLER DE "FOSCA NIT"

El Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès presenta el darrer llibre del poemari FOSCA LÍMIT, d’Esteve Plantada, d’arrels paretanes. Un poemari dens que penetra els límits dels camins i dels protagonistes, persones, de la història, a tots nivells. Uns límits, que tenen accents d’infinit, i que defineixen realitats de la humanitat en el món. La paraula FOSCA li afegeix un valor de penombres, penombres que poden denunciar tota mena d’accions, algunes d’elles força desagradables. Reflexionar des de la poesia sobre les problemàtiques des de la foscor és un exercici de filosofia humanista amb moltes preguntes, per què, on, com., quan però sempre amb el rerefons que respira la paraula. Un poemari, que cal llegir, sense presses i per reflexionar. Des de la foscor també es pot arribar a la llum. Caminem o ens poden fer caminar a les fosques, però al final sempre surt el sol.

ACTIVITATS MARIA GRÉVER

EN LA POLS DE L’AIRE, de Jordi Dorca

El poema de títol Pluja m’ha obert els ulls per adonar-me on rau la centralitat argumental. Llegeixo: “Pluja, banderes / nostres contra la pluja. / Sols uns pocs gestos / ens manquen per dreçar-nos / bells i lliures, l’esperança.” En el poemari s’hi belluga una esperança inquieta per no perdre l’amor. La lluita contra els problemes, simbolitzats per la pluja, ens obliga a ser creatius en llibertat (bells i lliures) per fer amb més seguretat el camí que té per guia l’esperança. El poemari es divideix en dues parts: A) “En la pols de l’aire (títol del llibre i títol important d’un poema). B) Sang vençuda. En la primera part hi he endevinat el procés des d’el descobriment o trobament de l’amor, del seu coneixement i acceptació i de convertir-lo en la pròpia vida. Un curt poema m’ha alliçonat: “ El rou s’hi posa. / Atrapat en bellesa / surts a besar-la”. La rosada crida l’atenció i et fa descobrir una circumstància molt efectiva, la curiositat que et porta a estudiar-la i un cop la coneixes i et complau, la fas teva. I la bellesa i l’amor convergeixen. És important perquè el recorregut dels descobriments els fa en la pols de l’aire. El poeta es troba immers en la immensitat de l’univers (l’aire) i en la petitesa (la pols) i se sent centralitat en el món. I què hi descobreix: els motius dels seus poemes. Un de molt concret és protagonista, el poema que ha donat títol al poemari i està dedicat a John Paul Young, que l’any 1977 va compondre la cançó Love is in the air, que l’any 2011 Marc Parrot en feu una adaptació per a la Marató de TV3. De la primera estrofa n’he fet aquesta interpretació: “L’aire és ple d’amor / m’omple els ulls arreu on sóc/ l’aire és ple d’amor / l’ alè i les paraules el respiren.”. Bàsicament la primera part és un recorregut per l’univers de l’amor en les seves múltiples representacions humanes, socials, culturals musicals, artístiques i passionals. En la segona part hi veig l’amor esdevingut la pròpia vida que li fa preguntar-se: “Per a qui, doncs, la lloança,/l’agraïda i voluptuosa flexió del cos / i de la seva ombra, estigma tenaç,/ engrandint la vida i tota semblança?” És l’obra de l’amor que en mans de l’ésser humà amb la seva creativitat arriba a descobrir la grandesa de ser persones. El titol Sang vençuda, em porta a considerar que l’amor al fer-lo seu ocupa el lloc que li correspon que és el rec sanguini, perquè la sang és precisament la mantenidora de l’existència. Jordi Dorca fa una creació literària d’una filosofia humanista molt profunda basada en arribar al fons íntim de la paraula perquè la seva etimologia ens pot donar un sentit però el seu moment, el seu entorn i el context poden atribuir-li un valor afegit més enllà del coneixement endinsant-se en la passió. Un poemari que demana concentració i atenció però, molt important, que s’arribi al fons de la curiositat que desperta. Un bon llibre per regalar als amics.

V DE BES, de Núria Pujolàs

Poemari, que començant pel títol, convida a jugar amb paraules per teixir el tapis de l’existència. La força poètica rau precisament en aquest. La V pot ser la primera lletra d’una varietat de mots companys de viatge del bes, perquè el bes és l’exteriorització de l’amor, que és el veritable creador de la vida. Podem reflexionar sobre la vida del bes, la veritat, la visió, el vestit, la vanitat, la varietat, la vulgaritat i força mots més. Les relacions que s’hi conjuguen totes defineixen vivències, ja siguin positives o negatives. I totes giren al voltant de la imatge d’una dona nua. La nuesa esdevé símbol de la veritat de la vida, de tal manera que basteix una filosofia humanista que no tindria sentit sense l’amor. No és d’estranyar, doncs, que el poemari dibuixi una visió de la magnitud humana de l’amor a tots nivells, psicològic, físic, espiritual i social. L’amor es presenta com una atracció entre diferents amb uns imans que capten una gran diversitat de sensacions que incideixen en les facultats físiques i psíqquiques. L’amor es converteix també en un despertador amb diferents sonoritats, físiques, sensuals i espirituals. És la centralitat de la visió humana de l’existència. I l’autora hi deixa molt clar quan escriu: “Voldria parlar d’un altre tema / però a l’índex només hi ha l’amor”. El poemari està estructurat amb quatre apartats. A)”Mira’m els ulls que avui els mots són verds”. Els poemes se centren en el descobriment de l’amor, de l’interès que desperta en el desig, l’entrega sense mesura i el gaudi dominador com expliquen aquests versos:”Vull ser comissària / de la comissura / dels teus llavis”. B) “Volia dir t’estimo però l’apòstrof se m’esquerda”. Perd la “t” i es queda amb estimo, però sense l’objecte a estimar. I ho perd ja per precipitació exagerada o per manca de capacitat. No sempre s’estima de veritat, pot ser mentida. C)”És tan fàcil morir d’amor que trio escriure”. Aquests versos ho resumeixen: “Com m’agrades / deus ser un vers complert”. L’amor és el seu vers escrit en el seu llibre, ella, i així no el pot perdre. D) “De tan humil em posses a mil u”. En aquest apartat hi juga molt la intensitat i la rapidesa en guanyar-lo. Escriu: “Quan va entrar a l’òptica / demanà la graduació exacta / per un amor a primera vista”. Sintetitzant:un poemari, que jugant amb les paraules,desconcertants, a vegades, exposa una filosofia de la vida amb un humanisme molt directe i penetrant. Una lectura superficial amagaria la profunditat del missatge.