GRANJA LLOBET EXPOSA A EL CLAUESTRE (GIRONA)

La pintura de Granja Llobet palesa un discurs de sensacions entranyables en el que la persona humana se sent immersa en una boirina d'una mística natural que convida a una mirada intimista de l'entorn i de la companyia. Una figuració que sovint es presenta com obnubilada per la presència d'unes vibracions naturals integradores amb la natura, encara que l'ambient defineixi un espai de cafè. Valent en la composició, agosarat en el dibuix, intuitiu amb el cromatisme i directe en el missatge. Una pintura de Granja Llobet impacta. L'exposició que presenta a Girona palesa aquell domini propi d'un mestre i desvetlla aquell progrès constant, independentment dels temes preferits, amb intencionalitats abstraccionistes que li donen a la pintura una lírica mística que frega el misteri.

Pedro Castaño, artista polifacètic

PEDRO CASTAÑO, extremeny que viu a Mollet del Vallès és un pintor figuratiu que treballa molt bé el cromatisme, essent les seves pintures una invitació a sentir la veu interior dels paisatges i de les persones. Impacta, a primer cop d'ull, impacte que psuicològicament porta a integrar-se en l'obra i sentir-s'hi protagonista. La seva figuració fuig del retrat físic per endinsar-se més en el psíquic. El nostre pintor també és un bran aficionat a la música i amb la sedva esposa gaudeixen amb les seves actuacions d'alt de l'escenari. La pintura esdevè un homenatge als 25 anys del Forum Abelló, del que són cantants en actiu. Pintura i música, expressió dels sentiments de l'ànima.

UNA INVITACIÓ A SER ARTISTA

Lluis Capçada ens ha regalat al faceboock una pintura molt suggeridora amb una galleda i una brotxa que parlen amb el seu silenci. Una indirecta subtil que convida agafar la brotxa i acabar o continuar l’obra que ens presenta. Una manera de conèixer l’opinió dels seguidors del seu art. La tela amb un fons que em recorda els moviments de les ones del mar  creuades per una corrent transversal, em trasllada a una imatge d’un agermanament entre el blanc-i-blau de l’aigua i el blau del firmament. Però en aquest agermanament hi troba el seu ambient natural una figura humana molt esquemàtica, amb pocs traços suficientment indicatius, que ens permeten imaginar un somni gaudint de la blanor de l’aigua i les carícies de l’aire, sentint-se feliç en la llar universal de la vida. Una figura femenina amb els cabells a l’aire, els braços estesos i  les cames obertes llepades per les ones. Una simbiosi vida humana-espai natural, aigua i aire, amb un missatge de color blau que dibuixa la bandera de la pau. El ser humà, surant sobre l’aigua i respirant l’aire atmosfèric posant la signatura definitiva a l’obra d’art global de l’existència.

PILOTO DE UN CÁNCER, d’Albert López Ortega

Un llibre en el que el cor hi batega amb força. Una vida trencada i retornada inversemblantment per una malaltia greu. Un jove il·lusionat que tenia en l’esport la il·lusió de la seva vida, ser professional de l’handbol militant em l’equip capdavanter de l’handbol nacional com és el BM Granollers. Però la naturalesa té cops amagats i canvia  l’orientació amb subtilesa i també amb intensitat. Una malaltia canvia la vida. Però el jove, com significa el títol, continua pilot de la seva existència conduint el cotxe de la vida per altres carreteres, però amb un àrbitre que hi posa condicions, el càncer. La lectura d’aquest llibre és corprenadora i, a la  vegada, alliçonadora. Ell pilota el seu vehicle, però sortosament l’acompanya un copilot, la seva companya, fidel al compromís d’una vida compartida. Amb un llenguatge senzill i entenedor, és difícil deixar la seva lectura perquè es desitja conèixer la trajectòria. Veritablement la trajectòria d’un  heroi davant la gravetat dels problemes, intel·ligent a l’hora de viure’ls, i conscient de com serà la seva trajectòria. Una vida que té en l’esport la seva primera il·lusió, que el càncer desvia, i decideix ser arquitecte de fet, i a la vegada també metafòricament, arquitecte de la seva vida, que comparteix amb la de pilot. Orientar i conduir, dues tendències que convergeixen amb la col·laboració d’una copilot excepcional, la companya. I en aquest construcció i cursa un objectiu primordial i global, viure intensament per quan arribi el moment sigui veritat que la seva vida ha estat intensament infinita. Un llibre que recomano la seva lectura i a la vegada expresso el meu desig de poder llegir el segon que per les seves paraules penso que ja està escrivint. Una trajectòria, esport, malaltia, arquitectura igual a vida.

Un llibre en el que el cor hi batega amb força. Una vida trencada i retornada inversemblantment per una malaltia greu. Un jove il·lusionat que tenia en l’esport la il·lusió de la seva vida, ser professional de l’handbol militant em l’equip capdavanter de l’handbol nacional com és el BM Granollers. Però la naturalesa té cops amagats i canvia  l’orientació amb subtilesa i també amb intensitat. Una malaltia canvia la vida. Però el jove, com significa el títol, continua pilot de la seva existència conduint el cotxe de la vida per altres carreteres, però amb un àrbitre que hi posa condicions, el càncer. La lectura d’aquest llibre és corprenadora i, a la  vegada, alliçonadora. Ell pilota el seu vehicle, però sortosament l’acompanya un copilot, la seva companya, fidel al compromís d’una vida compartida. Amb un llenguatge senzill i entenedor, és difícil deixar la seva lectura perquè es desitja conèixer la trajectòria. Veritablement la trajectòria d’un  heroi davant la gravetat dels problemes, intel·ligent a l’hora de viure’ls, i conscient de com serà la seva trajectòria. Una vida que té en l’esport la seva primera il·lusió, que el càncer desvia, i decideix ser arquitecte de fet, i a la vegada també metafòricament, arquitecte de la seva vida, que comparteix amb la de pilot. Orientar i conduir, dues tendències que convergeixen amb la col·laboració d’una copilot excepcional, la companya. I en aquest construcció i cursa un objectiu primordial i global, viure intensament per quan arribi el moment sigui veritat que la seva vida ha estat intensament infinita. Un llibre que recomano la seva lectura i a la vegada expresso el meu desig de poder llegir el segon que per les seves paraules penso que ja està escrivint. Una trajectòria, esport, malaltia, arquitectura igual a vida.

CEIM MARIA GREVER ET CONVIDA A VIURE MUSICALMENT

L'Escola de Música CEIM Maria Grever, de Parets del Vallès, dirigida per Ernest Briceño, obre les portes a tita aquella persona gran o petita que tingui la il·lusió de viure la música, tant desitjant tocar un instrument com esdevenir un caantant o simplement adquirir coneixements musicals. Una de les modalitats, plena d'humanisme, rau en la músicateràpia. Una escola amb pedagogia moderna, amb esperit obert i un tracte humà exquisit.

Una gran creació fou EL CONCERT CIRCULAR, una manera diferent de fer viure laa música al públic. Amb un palau d'esports de Parets ple, els assistents se sentien interiorment música.

EXPOSICIO DE JESUS COSTA A LLINARS DEL VALLLÈS

Una exposició de Jesús Costa sempre convida a reflexionar sobre un missatge ple d'humanisme. L'expressió de les figures va acompanyada d'una poètica íntima que enriqueix la imatge i denuncia el gran potencial cultural del ser humà. Des de la senzillesa i la humilitat descobreix el valor espritual de l'expressió corporal i la seva relació intensa amb la naturalesa. Una exposició de Jesús Costa és sempre un viatge anímic pel món de l'art, amagat en les interioritats de la natura i de com l'art col·labora en l'enriquiment cultural de la persona i de la col·lectivitat i ajuda a descobrir l'artista que cada ser humnà porta dintre seu. El seu dibuix juga amb el traç i el color per endinsar-se amb més intensitat en el pensament i sentiment anímics.
L'exposició es pot visitar del 4 al 28 de maig de 2015 a la Biblioteca de LLinars del Vallès.

PER SANT JORDI UN LLIBRE I UNA ROSA

La diada de Sant Jordi, una verdadera diada nacional de Catalunya, el llibre i la rosa tenen un protagonisme de rei i reina del Principat. Una diada envejada arreu del món i imitada en indrets tan exòtics com el Japó si no estic mal informat. M’agrada la diada però m’agradaria més que fos protagonitzada per la gent i menys controlada pel diner. No és la meva intenció una crítica negativa d’una compra de llibres regulada per interessos econòmics, sinó que la compra solucionés l’economia des del protagonisme de la gent. Que el autèntics responsables de la compra d’un llibre fossin les aficions de les persones: comprar un llibre perquè el tema m’interessa i no perquè la publicitat ho recomana. Entenc perfectament que existeixen circumstàncies que incideixen molt en les decisions perquè l’autor és un familiar, un amic o un escriptor que em té captivat. La importància del llibre hauria de valorar-se per la seva qualitat intrínseca, per la manera de tractar el tema, per la seva aportació cultural i perquè és un verdader configurador social. No sempre la qualitat de la forma és superior a la del fons i penso que és aquesta la que hauria de prevaldre a l’hora d’escollir. Hi ha autors no massa correctes literàriament però amb missatges extraordinaris. I aquest punt també hauria de tenir-se en compte. Possiblement si la compra d’un llibre obeís més a la exigència de culturització, les eleccions a l’hora d’escollir tindrien una altre tendència. I amb això no vull dir que la qualitat literària no pugui ser el leitmotiv de les compres. El moviment de llibres en la diada hauria de ser l’impuls de l’estabilitat. Llegir cal fer-ho tot l’any, cada dia una estona, perquè l’aliment de la psique precisa continuïtat, no ara sí i ara no. La lectura és l’aliment psicològic, com la vianda és aliment físic i la persona és una integritat físico-psíquica. El llibre i la rosa són el símbol perfecte del ser humà, que té en la cultura la definició de la seva personalitat i en la rosa la de la creativitat. Intel·ligència i voluntat, coneixement i amor, indispensables per assolir la perfecció adequada. Per aquesta motiu la diada de Sant Jordi, és la festa d’un dia, però ha de ser la festa de tota la vida. Cada dia, en el ser,fer i estar, ha de ser Sant Jordi. Un llibre i una rosa, cultura i amor, han de ser sempre raó de ser d’un català. Cada dia de l’any és Sant Jordi.