Amb la mirada als equinoccis

La poesia d'Eulàlia Ripoll és una poesia de la ponderació, equilibrada en la que la passió en el ventall de les emocions palesa un diàleg normal i intel·ligent, que li dóna als poemes aquella satisfacció íntima, paral·lela a la que senten els sentits del cos humà, quan tasten els fruits de la natura. És una poesia d'un valor humanista extraordinari amb el rerefons del servei psicològic que ella ofereix a la societat. Poesia humanista que la poeta agermana amb la seva activitat cultural dintre l'entitat EL NIU D'ART POÈTIC. Un llibre de poesies d'Eulàlia Ripoll és una fruita madura de l'arbre conreat acuradament en el jardí extraordinari de la humanitat. Un llibre per llegir, el seu títol desvetlla curiositat.

L'experiència RAKU, per Toni Medalla

Toni Medalla no és només un mestre de la ceràmica, és un gran artista i les seves creacions arriben a l'ànima. L'esperit de la terra es manifesta en cadascuna de les seves obres i el fang, el foc, l'aigua i l'aire s'identifiquen amb responsabilitats compartides que ajuden a entendre quina és la grandesa de la terra en la immensitat de l'univers i contemplada per la mirada de l'ésser humà difuminada entre la llum del sol.

Toni Medalla acarona amb les seves mans el fang, maridatge de terra i aigua que amb companyia de l'aire i el foc  recrea formes i estudia missatges secrets que sorgeixen de les foscors íntimes que treballen els esclats del foc vivificador. Peró una peça de ceràmica comparteix sensibilitats humanes i convida a acaronar-la

per escoltar aquella veu que només és sensibilitat però que parla amb el contacte de la mà i de la pell del cos. La duresa de la ceràmica de Toni Medalla és una invitació a escoltar aquell dring musical que encen el desig i s'agermana amb la llum per entendre millor la vida.

“Jesús busca Jesús” presentat a Torelló

Presentar el llibre de Jaume Rodri a la biblioteca Dosrius de Torelló ha estat una de les experiències més enriquidores humanament i cultural dels darrers anys. Llibre que en el subtítol adverteix que la recerca que explica és perillosa. I ho és des de la definició del personatge que es busca i de la visió que d’ell en té la societat. I és, a la vegada, difícil perquè per definició no respon en la seva totalitat a la definició natural del ser humà. És veritat que gaudeix de tots els atributs humans però per definició la seva personalitat, tot i patir les passions, no pot caure en les febleses humanes que li resten credibilitat. En una paraula no pot caure en els perills morals que tota persona pateix. Des de la vessant humana no gaudeix de llibertat per delinquir. I aquesta condició fa perillosa la recerca quan es condiciona només a la vessant natural humana. I és precisament en l’existència com ésser humà de Jesús que la història ens deixa, per ara, totalment a les fosques. I amb aquesta problemàtica Jaume Rodri ens ha ofert un assaig a l’estil novel·la que obliga a una reconsideració profunda sobre el coneixement de Jesús, que sense documents històrics, ha revolucionat la història. “·Jesús busca Jesús” sembla plantejar una incongruència, incongruència que ens ajuda a rebatre el fet de la doble naturalesa que per definició té el personatge. Dóna a entendre que en la realitat de Jesús hi conviuen dues presències, que malgrat semblar incompatibles es coordinen, la presència històrica i la presència mística. Si històricament no es tenen arguments existeixen indicis i rumors que han existit, que estan en algun indret, i que, a la vegada, no es permet trobar-los i menys estudiar-los. L’assaig novel·lístic de Rodri està dirigit per estímuls que l’autor intueix i la seva formació li marca el camí. Personalment m’apassiona, segons el meu entendre, la intervenció de la naturalesa perquè el responsable del treball fos Jaume Rodri. Per què aquest llibre, assaig o novel·la, exigia un autor amb unes característiques que la seva persona presenta. I la presència de l’atzar, el camí determinant. La novel·la estudi de Jaume Rodri ens ensenya com de la mà de la naturalesa el ser humà pot intuir un futur transcendent. Però cal conèixer-se molt bé a un mateix per què la seva intel·ligència amb un perfecte equilibri amb la passió estudiï i analitzi els indicis per arribar a una conclusió. I els indicis humans i històrics menen a una consideració mística. Ultra els documents que els indicis porten a la biblioteca d’Alexandria enterrada sota el mar i a un desert, quines runes insinuen argumentacions, són prou importants les opinions de personatges que han fet història com també la mort que ha ajudat a definir el personatge i, a la vegada, a obrir els ulls cap a la mística. La manca de documentació de la realitat humana de Jesús s’enfronta a una altra realitat històrica molt poderosa, la incidència del missatge en el món i la seva incidència en la configuració d’Europa a partir de l’evangelització de Sant Pau. He fet referència a la mort com factor definidor del tema de la recerca novel·lada i com a configurador de la història i del pensament. Morts en diferents circumstàncies i de significats i conseqüències fins i tot contradictòries però que independentment de la seva raó de ser incideixen en l’estudi del tema. Morts polítiques, morts amorals i potser immorals i morts desitjades i buscades. Però totes elles amb un rerefons d’un misticisme que insinua la història i la seva dimensió temporal o transcendent. “Jesús busca Jesús” de Jaume Rodri porta a l’experiència mística que defineix la història personal i col·lectiva. Però per entendre-la i posteriorment viure-la cal buscar-la. I un pas important és que la figura de Jesús, veritablement superhistòric, provoqui curiositat i desig. Què succeeix si no es desperta, senzillament que tot dependrà del grau de veritat i justícia de cada persona. Una persona pot considerar-se ateu, agnòstica o creient, però la seva integritat personal esterà sempre condicionada per la qualitat de la seva veritat i justícia, veritat i justícia que, n’estic convençut, sempre obren ells ulls, que per a molts pot esdevenir a l’hora de la mort. El llibre de Jaume Rodri amb un humanisme natural i profund m’ha refermat en el meu convenciment de la transcendència, el del jo sóc, de Lluis M. Xirinacs.

I Congrès Poètic de Parets del Vallès

Marta Chinchilla i Glória Ortega

La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor convida a gaudir de la força poètica i de la passió artística amb una exposició de les creacions de dues artistes que captiven i convencen. De sortida generen curiositat i desig i el seu pas porta a la identificació amb el missatge que les dues creadores ens regalen. En l’exposició que presenten palesen una harmonia viscuda i compartida que és contagiosa i enriqueix culturalment. La matèria transformada en passió i de la passió al sentiment d’intimitat. Un excel·lent concepte de la simplicitat, la senzillesa i la humilitat viatja a la sublimitat amb formes que muten en transcendent la seva imatge perquè esdevenen infinit al convertir-se en vida humana. I s’hi converteixen quan esdevenen objecte subjectiu d’una idea i una passió. Res tan simple com una línia i tan sublim com senyala l’infinit. Però allò que captiva rau en la circumstància que aquesta línia que aspira a l’infinit canvia la imatge i es converteix en el símbol d’un petó amb l’alè de la fragància d’una flor imaginada. Marta amb el seu dibuix i Glòria amb la seva escultura omplen de vida l’espai humà que se sent centra de l’univers i conversa amb les pedres, plantes i organismes perquè el ser humà se sent naturalesa i la viu però amb un alè sublim d’infinitud. I aquest alè el respira la simplicitat i  la senzillesa que transfiguren en lluminositat interior les creacions de les dues artistes que en la seva obra hi respira la convivència de l’amistat.

Sam Banon a l'Espai Gralla

Una exposició de Sam Banon és sempre una experiència cultural amb  missatge humà, que sovint pot ser desconcertant però sempre alena un desig d'interioritzar emocions que desperta. El mateix títol de l'exposició és un alliçonament de la força de l'art que és capaç de descobrir alló positiu i enriquidor que una pretesa malícia amaga. L'art de Sam ajuda a autoconèixer la capacitat creativa de la persona que ets. Visitar-la és sempre una invitació a desitjar tu mateix i descobrir l'artista que portes dintre.

JOAN VILA GRAU EXPOSA A BARCELONA

La Galeria EST-ART del C/ Diputació de Barcelona va viure un esdeveniment cultural artístic en el que la pintura va gaudir de la companyia de la música i la poesia. El públic assistent amb un respecte silenciós alenava els artistes integrant-se psíquicament amb el missatge que es vivia. Joan Vila Grau, veí de Canovelles, acompanyat per tres artistes, va merèixer amb la seva obra l’atenció dels amics i amigues que l’acompanyaven. Obres de gran format definien la sensibilitat i la íntima relació amb l’art, d’una manera especial amb la figura. Les obres presentades tenien fonamentalment la figura femenina com a centralitat però amb les característiques orientals que li donen a la imatge el valor afegit d’una sensibilitat cromàtica que de les emocions en fa una carta de convivència. Joan Vila Grau defineix cromàticament la importància de la feminitat amb un missatge d’amor en el món del treball, en el món de les relacions i en el marc de la imatge un protagonisme femení que instintivament genera simpatia i desig de convivència. No només interpreta el missatge de la mirada sinó també les relacions laborals i la influència de la bellesa. En una exposició global pel sentit dels altres artistes, Joan Vila Grau hi aporta la força del color i el dibuix amb l’objectiu d’interpretar la vida. Perquè l’art té per objectiu desvetllar la capacitat de ser feliç amb la mirada del seu entorn. L’art de Joan Vila Grau, observa, capta, digereix i allarga la mà per ser company de viatge i gaudir de la capacitat artística que rau en l’interior de cada persona. Uns versos de Joan Salvat-Papasseit sintetitzaven el sentit artístic de les relacions humanes: “A cada mot més la veu endolcia,/ i jo era alhora l’heroi  i l’esclau: /-No et deixaré / et diré el nom d’amiga./ La meva amiga: com un vaixell blanc”.