Glops eròtics de sospirs bíblics

El meu sisè llibre de poemes. El primer QUATRE DAUS DE LA VIDA, amb il·lustracions de Toni Medalla és un poemari que té per centralitat els quatre elements, terra, aigua, aire i foc com a constitutius de la vida. El segon COCTEL DE L’AVI, amb il·lustracions de Jesús Costa, es basa en reflexions d’un avi recordant la seva infantesa. El tercer BUFA EL VENT amb il·lustracions de Francesc Estrall, se centra en les diferents vivències i els seus orígens. El quart ESTONES AMB EL MEU SILENCI, amb il·lustracions de Lluis Estopiñan, contempla el silenci com l’espai creatiu, tal com el temple de la creativitat. El cinquè, creat a quatre mans entre Jesús Costa i les seves pintures i un servidor intentant trobar la seva sensibilitat, ULLS DEL TEMPS PLOREN.

GLOPS ERÓTICS DE SOSPIRS BÍBLICS està inspirant en el llibre de la Bíblia Càntic dels càntics, excel·lent poema eròtic que traça les línies orientatives de les relacions amoroses humanes en el seu caminar cap a la transcendència. Cada poema porta per títol un verset del llibre bíblic i els diferents poemes procuren esdevenir el tast de l’amor entre un home i una dona com impulsor de la vida. La vinya i el vi en l’ideari bíblic hi juguen la metàfora de la vida en la que la vinya amb els seus ceps d’amples pàmpols i sucosos fruits desperta la passió provocada per la collita del raïm i la beguda del seu fruits que no és altra que la felicitat viscuda entre dues persones que s’estimen entranyablement.

La portada, molt significativa és obra del gran artista Lluis Estopiñan que li ha donat al llibre el valor afegit de la felicitat femenina alimentant l’amor universal. El pròleg és de Josep Serra Busquets, que amb un humanisme ple i productiu ha traduït la filosofia poètica en una realitat viva.

Les primeres llibreries on es troben són, LA GRALLA  i LLIBRERIA BUÑUEL de Granollers, i LLIBRERIA FARRÉS de Parets del Vallès.

ANIMES NEGRES, tema de la tertúlia literària del Niu d’Art

Manel Fortis, novel·lista de la Garrotxa ha dedicat la seva quarta novel·la a la temàtica negra en la que el sexe i la mort hi juguen un paroxisme accelerat. La llibertat sexual amb perfils de llibertinatge obre horitzons socials d’una convivència difícil fins a l’extrem d’anul·lar-la. És pedagògic parlar-ne o és millor oblidar? Les pors acostumen a ser incòmodes companyes de viatge. Estem en la mateixa qüestió del  nu portat a l’extrem en l’art. Però no podem oblidar que el sexe i la mort són realitats naturals i factors de convivència. Parlar del sexe és parlar d’una relació natural humana que en la societat té les seves funcions concretes i determinades amb conseqüències socialment valorades com a bones o dolentes. Com en tota acció humana i, la pràctica sexual és una relació humana, la seva cara positiva depèn directament dels objectius i motius dels actors de la relació. En l’argument de la novel·la, base de la tertúlia, pot portar fins a l’homicidi. La mort com a venjança social. I aquesta és una realitat davant la qual no podem tancar els ulls, perquè hi és. Sexe i mort són per naturalesa dos factors de convivència i el sexe té un objectiu de supervivència de l’espècie humana. La mort acompanya la vida i la seva presència ajuda a donar-li qualitat. Curiosament són dues  cares efímeres de la convivència i per ser efímeres no deixen de ser constructives envers la transcendència. La sexualitat i la mort són capítols de la filosofia de la vida i de la convivència perquè són factors constructius i que a la vida li donen el temps i li ofereixen l’eternitat. Malauradament com totes les accions humanes, el sexe i la mort són, massa sovint manipulats, a vegades barroerament i d’altres criminalment. Des de la mirada humana natural és obvi que, l’un i l’altre, mereixen un estudi per a un coneixement més profund i sobre tot pel respecte que es mereix el ser humà. El sexe i la mort, són actius de convivència, i com a tals els objectius de la seva realitat no poden ser distorsionats, ni tractats com instruments de venjança, sovint amagats com un acte de justícia. Des de la profunda filosofia humana el sexe i la mort són subjectes de l’art de la vida a tots nivells. Des de la racionalitat i la llibertat a la irracionalitat i el llibertinatge existeix l’espai de convivència que cal especificar perquè veritablement la sexualitat i la mort actuïn al servei de la humanitat en la pau de convivència i en la felicitat de la transcendència. Tant l’una com l’altre hi tenen molt a dir i la tertúlia del Niu d’Art al Restaurant EL JARDI pot ser-ne un exemple socialment constructiu. Dissortadament el temps que estem vivint ens posen davant dels nostres ulls clares manipulacions antihumanes del sexe i de la mort.

Espanya – Rep. Txeca 1 – 0

El partit de referència palesa abastament que en el futbol professional allò que interessa és guanyar, el com són fogues d’un altre paner. He vist per tele el partit i francament no és un partit que per joc fassi història  i si en fa serà pel resultat. I per a mi personalment allò millor de tot el partit és que el gol l’ha fet el jugador més odiat per Espanya. Catalunya li ha donat la mà a Espanya per no fer el ridícul. El partit l’he trobat avorrit i sense idees. El control total de l’equip de la Federació Espanyola no és senyal d’un gran joc si no d’un no saber com atacar davant una defensa que anava a totes. La sort li fou favorable a la selecció hispana a l’arribar el gol al minut vuitanta set del partit. Una sèrie excessiva de passis creaven avorriment i facilitaven la tasca defensiva dels contraris. Les jugades, que semblaven buscar el gol, no trobaven mai la porteria i les poques vegades que la trobaren el porter estava on havia d’estar. Francament no vaig veure sentit creatiu en l’equip espanyol. Si tenia algun sentit era facilitar la defensa al contrari. I poden estar contents els hispans perquè si una de les poques jugades de perill que els txecs van portar a la porteria espanyola s’hagués traduït en gol, amb tota seguretat que haurien perdut el partit. És molt fàcil dir que quan la pilota no val entrar no hi ha res a fer. Quina manera més simple de confessar impotència. És d’esperar que els partits futurs l’espectacle futbolístic sigui un espectacle esportiu qualificat, perquè partits com el que comento no fan afició per més que es victoregi la victòria final que per a mi no és merescuda, perquè per joc de sort els contraris d’haver guanyat també ho haguessin merescut. Senzillament li vaig trobar en falta creativitat amb un excés de tècnica innecessària per improductiva.

LES CENDRES DEL SILENCI, de Lambert Botey i Berta Ventura

Una novel·la de ficció amb un rerefons d’història i de difícils relacions humanes. Una manera de valorar des de la distància uns fets que han marcat la història de la ciutat de Granollers amb un embolcall de luxe de relacions humanes en les que hi juga un paper transcendent l’amor, figurat i transfigurat per situacions d’un humanisme vital i d’una cruesa criminal imposada per les circumstàncies d’una guerra. Centralitzar la narració en una data i fet concret ha exigit un exercici literari d’una capacitat creativa d’intuició- reconstrucció al costat d’una demostració psicològica de saber adaptar els fets d’ahir amb la memòria d’avui. M’ha interessat molt la seva lectura que m’ha permès comparar com vaig viure la guerra i els comportaments de la gent del poble de pagès on vivia i com es va viure a Granollers. Òbviament l’anàlisi l’he fet des de la distància dels 87 anys d’avui amb els 7 que tenia quan esclatà la guerra. La tranquil·litat de pagès que vaig gaudir no és comparable amb les angoixes i ensurts d’una ciutat bombardejada. La lectura de la novel·la m’ha confirmat la qualitat literària dels seus autor i autora, el Lambert, un autèntic artista de la paraula i la Berta, una escriptora de futur que manifestà la se vàlua en els concursos literaris d’Òmnium, que vaig impulsar, i de Mans Unides amb els que col·laboro des dels seus inicis. És una satisfacció comprovar com els valors que ahir apuntaven, avui són realitats. Referent a la novel·la m’ha causat una sensació excel·lent la manera com el dia del bombardeig ha actuat d’àrbitre per explicar la història dels protagonistes, una història de vida familiar seccionada per una guerra i especialment per un bombardeig. El seu plantejament l’he trobat extraordinari i la seva lectura m’era difícil d’interrompre. Referent al tema, el considero una lliçó mestre de pedagogia i psicologia i aconsello la seva lectura perquè pot ser una ajuda important per superar problemes i per gaudir moments de benestar. L’acabament de la narració amb les dades del bombardeig un encert i més encara amb el capítol final en el que la protagonista amb els seus setanta anys es capaç de valorar la seva difícil història d’un amor impossible i al costat del vell piano tecleja, amb dificultat, les notes de la bella cançó que marcà la seva jovenesa, Blue moon.

Amb la mirada als equinoccis

La poesia d'Eulàlia Ripoll és una poesia de la ponderació, equilibrada en la que la passió en el ventall de les emocions palesa un diàleg normal i intel·ligent, que li dóna als poemes aquella satisfacció íntima, paral·lela a la que senten els sentits del cos humà, quan tasten els fruits de la natura. És una poesia d'un valor humanista extraordinari amb el rerefons del servei psicològic que ella ofereix a la societat. Poesia humanista que la poeta agermana amb la seva activitat cultural dintre l'entitat EL NIU D'ART POÈTIC. Un llibre de poesies d'Eulàlia Ripoll és una fruita madura de l'arbre conreat acuradament en el jardí extraordinari de la humanitat. Un llibre per llegir, el seu títol desvetlla curiositat.

L'experiència RAKU, per Toni Medalla

Toni Medalla no és només un mestre de la ceràmica, és un gran artista i les seves creacions arriben a l'ànima. L'esperit de la terra es manifesta en cadascuna de les seves obres i el fang, el foc, l'aigua i l'aire s'identifiquen amb responsabilitats compartides que ajuden a entendre quina és la grandesa de la terra en la immensitat de l'univers i contemplada per la mirada de l'ésser humà difuminada entre la llum del sol.

Toni Medalla acarona amb les seves mans el fang, maridatge de terra i aigua que amb companyia de l'aire i el foc  recrea formes i estudia missatges secrets que sorgeixen de les foscors íntimes que treballen els esclats del foc vivificador. Peró una peça de ceràmica comparteix sensibilitats humanes i convida a acaronar-la

per escoltar aquella veu que només és sensibilitat però que parla amb el contacte de la mà i de la pell del cos. La duresa de la ceràmica de Toni Medalla és una invitació a escoltar aquell dring musical que encen el desig i s'agermana amb la llum per entendre millor la vida.

“Jesús busca Jesús” presentat a Torelló

Presentar el llibre de Jaume Rodri a la biblioteca Dosrius de Torelló ha estat una de les experiències més enriquidores humanament i cultural dels darrers anys. Llibre que en el subtítol adverteix que la recerca que explica és perillosa. I ho és des de la definició del personatge que es busca i de la visió que d’ell en té la societat. I és, a la vegada, difícil perquè per definició no respon en la seva totalitat a la definició natural del ser humà. És veritat que gaudeix de tots els atributs humans però per definició la seva personalitat, tot i patir les passions, no pot caure en les febleses humanes que li resten credibilitat. En una paraula no pot caure en els perills morals que tota persona pateix. Des de la vessant humana no gaudeix de llibertat per delinquir. I aquesta condició fa perillosa la recerca quan es condiciona només a la vessant natural humana. I és precisament en l’existència com ésser humà de Jesús que la història ens deixa, per ara, totalment a les fosques. I amb aquesta problemàtica Jaume Rodri ens ha ofert un assaig a l’estil novel·la que obliga a una reconsideració profunda sobre el coneixement de Jesús, que sense documents històrics, ha revolucionat la història. “·Jesús busca Jesús” sembla plantejar una incongruència, incongruència que ens ajuda a rebatre el fet de la doble naturalesa que per definició té el personatge. Dóna a entendre que en la realitat de Jesús hi conviuen dues presències, que malgrat semblar incompatibles es coordinen, la presència històrica i la presència mística. Si històricament no es tenen arguments existeixen indicis i rumors que han existit, que estan en algun indret, i que, a la vegada, no es permet trobar-los i menys estudiar-los. L’assaig novel·lístic de Rodri està dirigit per estímuls que l’autor intueix i la seva formació li marca el camí. Personalment m’apassiona, segons el meu entendre, la intervenció de la naturalesa perquè el responsable del treball fos Jaume Rodri. Per què aquest llibre, assaig o novel·la, exigia un autor amb unes característiques que la seva persona presenta. I la presència de l’atzar, el camí determinant. La novel·la estudi de Jaume Rodri ens ensenya com de la mà de la naturalesa el ser humà pot intuir un futur transcendent. Però cal conèixer-se molt bé a un mateix per què la seva intel·ligència amb un perfecte equilibri amb la passió estudiï i analitzi els indicis per arribar a una conclusió. I els indicis humans i històrics menen a una consideració mística. Ultra els documents que els indicis porten a la biblioteca d’Alexandria enterrada sota el mar i a un desert, quines runes insinuen argumentacions, són prou importants les opinions de personatges que han fet història com també la mort que ha ajudat a definir el personatge i, a la vegada, a obrir els ulls cap a la mística. La manca de documentació de la realitat humana de Jesús s’enfronta a una altra realitat històrica molt poderosa, la incidència del missatge en el món i la seva incidència en la configuració d’Europa a partir de l’evangelització de Sant Pau. He fet referència a la mort com factor definidor del tema de la recerca novel·lada i com a configurador de la història i del pensament. Morts en diferents circumstàncies i de significats i conseqüències fins i tot contradictòries però que independentment de la seva raó de ser incideixen en l’estudi del tema. Morts polítiques, morts amorals i potser immorals i morts desitjades i buscades. Però totes elles amb un rerefons d’un misticisme que insinua la història i la seva dimensió temporal o transcendent. “Jesús busca Jesús” de Jaume Rodri porta a l’experiència mística que defineix la història personal i col·lectiva. Però per entendre-la i posteriorment viure-la cal buscar-la. I un pas important és que la figura de Jesús, veritablement superhistòric, provoqui curiositat i desig. Què succeeix si no es desperta, senzillament que tot dependrà del grau de veritat i justícia de cada persona. Una persona pot considerar-se ateu, agnòstica o creient, però la seva integritat personal esterà sempre condicionada per la qualitat de la seva veritat i justícia, veritat i justícia que, n’estic convençut, sempre obren ells ulls, que per a molts pot esdevenir a l’hora de la mort. El llibre de Jaume Rodri amb un humanisme natural i profund m’ha refermat en el meu convenciment de la transcendència, el del jo sóc, de Lluis M. Xirinacs.