EL PATINATGE ARTÍSTIC RECITAL DE POESIA

Vaig conèixer el patinatge artístic en la modalitat de gel en el festival celebrat en el llac de Puigcerdà l’any 1956 amb l’actuació de dues catalanes i el 1958 en el Primer Festival Internacional amb la intervenció d’una campiona helvètica. I enguany he gaudit la poesia del patinatge artístic amb el patinador Pau Garcia, de Parets del Vallés, campió del món als seus vint anys. Cal no oblidar el Grup de Xou d’Olot, campió mundial per tretzena vegada.  Els seu patins escriuen sensacionals poemes en els papers de gel que fan viure la creativitat amb versos que no es llegeixen però que els patins s’inspiren en l’esperit de la matèria poeta de l’univers. La natura agraeix l’estimació dels humans. I en aquesta gran comunitat del patinatge artístic Parets del Vallés hi escriu poemes brillants gràcies a la qualitat artística i tècnica de les seves patinadores i patinadors. Una ullada al facebook del Club Patí de Parets s’ha convertit en una audició de verdaders recitals poètics amb el llenguatge musical dels patins. No hi ha cap categoria en la que no hi figurin a primera línia patinadores i algun patinador de la població vallesana. Competicions mundials, europees, nacionals, catalanes són llibres de poemes escrits i molt valorats en totes les categories d’alevins a les de les grans competicions mundials. Escoltant els batecs del cor del patinatge del poble m’he assabentat de la seva vessant pedagògica formativa-creativa. El procés evolutiu de les patinadores i patinadors palesa el gran treball dels responsables de l’entitat i a la vegada una dedicació poètica creativa de nivell de matrícula d’honor. El patinatge artístic un actor creatiu programador de convivència i una estrella lluminosa en el firmament de l’esport. Amb tota sinceritat el llenguatge poètic del Club Patí de Parets ha estat un regal de la llei universal que hauria de governar el món, l’amor.

EL K2 VENÇUT PEL CIM DE LA VIDA

          

El dia 16 de gener de 2021 Sergi Mingote desafiava el K2, el segon cim més alt del món. Hi ho feia amb un brindis a la vida. El segon cim més alt de la terra va decidir abraçar-lo en la victòria sublim de l’infinit. La dignitat humana mereix èxits més valuosos, tot i sent-t’ho humanament molt les ascensions als vuit mil, perquè les persones són transcendents quan el rellotge de la vida amb la bandera del temps marca el començament de l’eternitat. Esportivament coronà alguns dels cims de la terra més espectaculars i brillants, brillants per en Sergi perquè dels seus cims podia recordar l’excel·lència. Quan en el seu llibre A PULMÓN va escriure que “en l’Himalaya, tard o d’hora, has d’enfrentar-te al fracàs”, afegint’hi que “no dubtava gens que el fracàs és el camí que porta a l’èxit”, acceptava que el seu èxit més gran li atorgaria un fracàs humà. I m’ho fa pensar una altra afirmació seva escrivint que cap dels seus vuit mils tenia més valor que la dignitat humana en el seu treball per l’esport inclusiu en favor dels disminuïts psíquics. El K2 no l’ha derrotat, la distingit amb la corona de llorer dels esportistes olímpics en la cursa transcendent de la vida. Sergi Mingote, d’esperit creatiu ens ha enviat el poema de la seva vida, signat en les rampes del K2. La decisió de l’ascensió del KD és un batec del cor que el poeta Joan Palau intueix amb aquests versos. “He acollit una petita engruna d’infinit / i l’escolto sovint, des de que sento els anys / desposseir-me lentament del temps”. L’ascensió a un vuit mil des del mirall de futur de la vida és una engruna d’infinit. Sergi Mingote ho tenia molt clar, era l’artista i el poeta 

DE L’HOSTILITAT A L’HOSPITALITAT

 

El quadren de Cristianisme i Justícia n. 196 ens convida a reflexionar les relacions humanes oposades que entre les dues defineixen la realitat de la convivència humana. La hostilitat és el panorama polític que emparat en les fronteres divisòries entre les nacions dibuixa un panorama en el que els drets naturals dels individus i de les col·lectivitats acostumen a ser víctimes de la llei. Les persones passen a segon terme. Espanya ens en proporciona un exemple clar amb els fets de Tarajal quan un grup de migrants  intentaven arribar nedant a Ceuta. La Guàrdia Civil ho va impedir amb pilotes de goma amb el resultat de quinze joves morts ofegats. És un dels molts exemples dels que Europa n’és també responsable i culpable. Dissortadament les anomenades màfies en tenen el control sembrant la por per evitar oposició i continuar acaparant el poder. La contrapartida d’aquest comportament és l’hospitalitat practicada per entitats i ciutadans que tenen per centralitat la defensa dels drets humans exposant-se fins i tot a ser empresonats. L’hospitalitat, tant en l’Antic com en el Nou Testament, hi troba la defensa basada principlment en la doctrina de l’evangeli. I és precisament aquesta defensa la lliçó de quin ha de ser el comportament de les relacions humanes que han de respectar i estimar l’enemic no tenint por al risc de morir. Jesucrist morí clavat en la Creu per redimir la humanitat. El que feu als pobres, m’ho feu a mi. L’evangeli esdevé la verdadera constitució de la humanitat perquè la llei fonamental de la convivència és l’amor. El quadern 156 de Cristianisme i Justícia ens alliçona sobre la realitat de les dues postures i quina és la diferència entre la política i les religions en la defensa dels drets humans que son la base de la convivència humana universal.

TRANSFORMAR L’ESGLÈSIA I LA SOCIETAT EN FEMENÍ

 

El quadern 211 de Cristianisme i Justícia ens fa pensar en la importància de la dona en la societat civil i religiosa. La seva lectura m’ha traslladat al llibre del Gènesi en el capítol de la creació de la humanitat i la seva missió en el món. Se’ns diu clarament que Déu creà la humanitat, els creà home i dona, a imatge seva. Home i dona són la imatge perquè la seva missió conjunta són la creativitat en la vida de la humanitat. Però a la vegada he recordat el jardí terrenal en el que la humanitat gaudiria de la felicitat si no menjava de l’arbre del bé i del mal. Menjar d’aquest arbre significava voler ser iguals a Déu i aquesta presumpció els hi recordà que eren temporals i havien de recuperar el dret de formar part del jardí celestial. Ha canviat el sentit de la felicitat terrenal que transformaria la humanitat sense dolor per accedir al celestial acusant a la humanitat de pecadora i d’haver de passar per la mort. La culpa del pecat no fou només de la dona sinó del dos, com ho recorda Sant Pau en una de les seves cartes. I en aquesta fase terrenal de dolor i sacrifici el paper de la dona és tant o més important que el de l’home si tenim clar que fou la dona escollida per mare de Déu. L’autora del quadern ens fa una intensa exposició del moviment feminista en la defensa dels seus drets, tant per part de dones catòliques com protestants i jueves. I en aquesta autodefensa el sentit del cos femení esdevé una base teològica molt important. El cos femení gaudeix del gran poder de mare que no pot ser canviat pel de dona cultural i treballadora. I és el canvi que es viu en la societat actual la causa del greuge desqualificador de la veritat femenina. La lectura d’aquest quadern ens porta a reflexionar sobre el fet de la creació i el paper que home i dona han de jugar en la història de la humanitat. Una argumentació molt documentada sobre la teologia feminista que esdevé també teologia de l’alliberament.

LA VERITAT SEGRESTADA

 

Quadern 224 de Cristianisme i Justícia. La lectura d’aquest quadern explicant les conseqüències d’aquest segrest donant entrada a la post-veritat m’ha obert els ulls i fet entendre el perquè de la convivència anòmala del segle XXI. La definició de la veritat d’Aristótil com “la conformitat entre el discurs i la realitat” ha evolucionat fins a la negació de la veritat per donar entrada al fet del jo és la veritat de la mà de la mentida. La post-veritat ha ocupat el seu el seu lloc per acabar donant la raó com si es tractés d’un dogma de fe a la veritat de la persona amb el poder de decidir sobre el bé i el mal amb la conseqüència d’arribar a negar l’existència del mal justificant fins i tot el dret de matar al contrari com un bé social. La mentida en la societat del segle XXI ha esdevingut un dret que beneficia al poder i perjudica als ciutadans i ciutadanes. S’ha creat el mon de la post-veritat negant el dret de l’altre, ignorant-lo, com si verdaderament no existís. Dissortadament s’ha substituït el fet de pensar pel de sentir. Les determinacions son resultat dels sentiments amb el consentiment de la post-veritat, és a dir, de la mentida. Portar la veritat al camp de cadascú amb un exercici dogmàtic dels que critiquen el dogma. Les paraules passen de la realitat a la ficció. Si som observadors i parem esment en els moviments polítics actuals no ens serà difícil adonar-nos que la política espanyola està dirigida per la post-veritat particularment per part de la dreta i la ultra-dreta. I aquesta realitat ha creat una imatge d’Espanya fictícia. S’ha arribat a l’extrem que massa persones prefereixen viure en la mentida abans d’opinar. El procés contra Catalunya en va ple d’aquesta circumstància. És el gran problema del futur espanyol que es mou sobre una base inconsistent perquè és canviant d’acord amb el color dels poders de torn. La solució al greu problema només té un profeta, l’evangeli. És el meu pensament i el camí que la realitat hi portarà.

EL SANT JORDI DE TOTHOM

 

Seure en la taula de signar llibres és una talaia d’observació plena de missatges. L’interès, sotmès, a la curiositat es perd fullejant l’oferta de llibres. Sant Jordi és la festa catalana del llibre, però la festa de la ma estesa. Vaig descobrir que allò més important no era signar el meu llibre sinó signar els missatges rebuts. L’oferta individual es pot perdre en la gran varietat de l’oferta col·lectiva. Però en la recerca del  llibre desitjat hi actua una tempesta que doblega la llibertat imposant la compra. La llibertat d’escollir es troba massa sovint limitada per la proclamada qualitat de guanyador. L’economia actua de pedagoga. I l’economia es pot equivocar i no sempre és testimoni de valor. En la festa de Sant Jordi tothom hi és cridat, escriptors i compradors. La diferència és un valor, però la diferència és sempre respectada? És veritat que la tècnica li dona a l’oferta un atractiu de perfecció que convenç i és desitjable que tothom en pogués gaudir. Però en la societat actual no es compleix. La forma exterior enlluerna i enfosqueix el fons, que és la veritat. I és una llàstima que llibres d’un fons extraordinari no tinguin sort per culpa d’una sintaxis i ortografia. En el   mon de les lletres encara resta molta feina per fer, malgrat el treball de les noves tecnologies. I l’enemic fa milions d’anys que és el mateix el poder en mans de l’economia. I l’economia enlluerna i cega la mirada. Entorpeix el procés vers la convivència defensada per la cultura. El Sant Jordi celebra una festa del llibre en una convivència en pau en la que es respectin les formes i els fons i tothom aporti la seva saviesa. Assegut a la taula de signatures vaig aprofundir la meva idea del dret d’expressió amb veu popular, que desitja la perfecció de la forma. La política dels nostres dies no ho afavoreix, ans el contrari, perquè el pressupost dedicat a la cultura és el més minso i menystingut si el comparem amb el pressupost militar. El tema de les contradiccions, si hi pensem bé malgrat les diferències, Sant Jordi el fa seu i l’afalaga amb els perfums de les roses perquè totes les lectures esdevenen lliçons de convivència que porten a un port, la pau de veritat de l’existència.

MÚSICA DELS TEMPS

 La creativitat de l’ésser humà respira l’esperit trinitari de l’art de l’existència amb música, imatge i paraula. Son els sons de la mística del desig, germans dels sons de la terra. És l’espiritualitat de la matèria alenant la transcendència dels humans. La persona, esperit i matèria, imatge còsmica del futur dialoga amb el temps amb el llenguatge també trinitari de la matèria, el so i la imatge. Una germanor universal. L’exposició MÚSICA DEL TEMPS de cinc artistes amb cinc instruments musicals representant la universalitat humana és una invitació a escoltar el concert còsmic del missatge més sublim de germanor. La trompeta desperta el desig; el violí alena la mística de l’univers; el trombó dona vida a la interioritat del ser; la gaita fa pensar en la bondat de les diferències i el piano reclama l’atenció a la germanor en el diàleg creatiu. La música de l’esperit de la terra aplaudint el cant dels ocells, les fragàncies de les flors, la resistència de la matèria, la immensitat de la llar de l’aigua, i els missatges del vent, fidel intèrpret de tot moment. MÚSICA DEL TEMPS és un concert que es viu i s’escolta a través de la mirada que desperta l’oïda i accelera les emocions i sentiments del cor. Una exposició que desitja figurar en el museu d’art de la veritat dels humans. Escoltar música convida la presència de la paraula fotografiant la història per exposar-la en la memòria de la gent. MÚSICA DEL TEMPS, agermana les persones amb l’art de Galicia, Andalusia i Àfrica celebrant la trobada a Catalunya simbolitzant la germanor universal humana. MÚSICA DEL TEMPS simbolitza el concert de la història d’ahir, d’avui i de demà, escoltat i llegit en cada moment de l’existència, interpretat en l’escenari de la vida de cada persona humana. La trilogia música, imatge i paraula, veritat de l’art de la transcendència, palesa la mística de l’existència de cada instant, projectada vers el desig de felicitat saludant amb les mans de l’amistat l’escenari infinit. Música del temps és el concert de les dones i els homes en les vivències de la universalitat de l’amor.