Falten uns dos anys per conmemorar el seixanta aniversari del
primer partit d’hoquei sobre gel disputat a Puigcerdà. Va ser un 3 de febrer de
1956 sobre la superficie gelada del llac ceretà. Tres exalumnes del Col·legi de
Puigcerdà, que en aquells anys s’introduia la pràctica d’aquesta esport a la Cerdanya,
i un servidor responsable esportiu del centre escolar esmentat, el dissapte dia
15 de març de 2014 vam assistir a la celebració del partit Clug Gel Puigcerdà –
Escor Barh, en el que els ceretans vam forçar amb la seva victòria un altre
partit defensant les seves aspiracions al campionat, que darrerement es va
inclinar a favor dels bascos. Ser espectadors cinquanta vuit anys desprès del
primer partit li donava a la nostra presència un valor afegit històric de
continuitat. Óbviament que vam aplaudir molt contents la victòria del Puigcerdà
que va lluitar contra un gran adversari i contra fets esportivament poc o gens
plausibles. Tractrant-se d’un partit en que estava en joc el títol de campió d’Espanya
se’m feia incomprensible la no presència de cap directiu de la Federació
Espanyola, com tampoc de la Catalana, acompanyant a l’alcalde de la ciutat i a
la presidenta del Puigcerdà. Aixó només té una explicació el poc interés de l’esport
per l’esport. El segon tema que em va copsar
i fort fou un arbitratge massa permissiu amb el joc violent, l’ hoquei
sobre gel és dur, però no violent i molt menys comprensible quan l’equip arbitral
el formen quatre col·legiats, que ho trobo molt bé, però no tant quan la seva presència
sembla una exhibició de patinatge. Els jugadors del Puigcerdà es buidaren per
guanyar el partit lluitant contra decissions massa desfavorables per
permissives, unes, i per adverses, unes altres. Deixant de banda alló que no és
esportivitat, i parant esment en l’esport en ell mateix, la presència de tres
exjugadors majors de setanta anys i d’un pedagog promotor, de més de vuitanta,
donant fé d’una historia d’un gran club d’esports d’hivern esdevenia ser un
testimoni que reclamava més atenció no només envers l’esport del gel sinó també
en vers els clubs i les seves gestes que li donen vida i creen afició. A
Puigcerdà la nota negativa la va donar la federació i els mitjans audiovisuals.
Per avui n’hi ha prou d’esmentar-ho. En una altra oportunitat possiblement s’obri
un debat. Per avui, encoratjar al Club Gel Puigcerdà, que el sento meu talment
com jo fos el seu pare i la seva mare. Endavant Club Gel Puigcerdà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada