La crítica especialitzada afirma seriosament que es tracta d’una
novetat espectacular de la literatura catalana dels nostres dies. Hi estic d’acord
en la valoració d’excel·lent. Ha nascut un gran escriptor i és de la nostra
comarca El Vallès Oriental. Argumentalment, ben estructurada la narració, em
dona la impressió d’una crónica molt expressiva dels fets d’un col·lectiu que
la societat margina i que busca la continuitat de la seva supervivència en un
bar d’aspecte ruinós d’una barriada de Barcelona. Des d’el punt de vista
personal no condemno alló que de positiu s’hi descobreix, ans ho lloo, però
intento anar un xic més lluny, encara que l’autor reconegui que en la seva obra
no hi ha cap intencionalitat de missatge. Estic d’acord que ell ho confessi,
però no que de la novel·la no se’n desprengui cap lliçó, fins i tot d’una interessant
filosofía. Una obra no es pot considerar per acabada fins no hagi estat llegida
per altri. I entre aquests altres és possible que algú poui en les profunditats
del mar trobant-hi aigua clara. I malgrat que els personatges de la novel·la,
molt ben personalizats, pertanyin a grups desestabiliztas de la societat, com
drogadictes, alcohólics, violents, carn de pressó, s’hi descobreixen guspires
de llum d’una gran sensibilitat i moviments en defensa de la seva realitat de
ser persones que manifesten amb una ferma amistat mútua, un reconeixement de
ser persona i sobre tot una recerca de la felicitat que troben definida en el
seu modus vivendi. Personalment esdevé molt alliçonadora la fidelitat de grup.
I una característica molt interessant el poder de generar polèmica que es
dedueix de la seva lectura. Obviament polèmica que es genera entre lectors de
filosofies diferents de la vida. Està molt bé llegir-la per passar-ho bé, però
és molt millor si a la vegada de gaudir penses en la profunditat del gaudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada