El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 31 de juliol del 2014

Un euro, un conte, un nen

El cirerer de la casa de pagès
feia goig amb les branques vermelles.
L’avi, recolzat al gruixut tronc,
assegut sobre un sac,
omplia una caixeta per portar a la germana,
ingressada a la residència del poble.
Somreia feliç quan el nét l’abraçava.
Iaia, avui, al sortir del cole
he trobat un euro. Saps àvia
no el guardarè a la guardiola.
La dona se’l mira. Compra’t
un conte d’aquells que l’avi t’explica
a la vora de foc.
Comprarè un pa, iaia,
pel meu amiguet. Els pares són pobres
I al cole no porta mai esmorçar.
Demà esmorçarem plegats.
L’avi, la tarde de l’endemà,
li dóna al nen una caixeta de cireres.
Porta-la a l’àvia.
Content, amb la cistella als braços,
Iaia, l’avi ha abastat per a tu
aquestes cireres.
Amb els ulls llagrimosos, somriu al nét.
Nen, regala la cistella al teu amic,
demà a casa seva
tindran fruita per dinar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada