El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 21 de novembre de 2018

RESISTÈNCIAI ESPERANÇA CRISTIANES EN UN MÓN INJUST


Introducció a l’Apocalipsi
El quadern 165 de Cristianisme i Justícia ens presenta una visió del missatge  del llibre de l’Apocalipsi, de l’apòstol Sant Joan. El darrer llibre del Nou Testament és una pedagpogia del significat del Regne de Déu en la terra que és la vanguarda del Regne de Deú en el cel. Sant Joan, apóstol, no presenta un futur catastrofista del fi del món, sinò denuncia a partir de la visió història que ell va viure, valora el procès de la humanitat que té moltes similituds amb els períodes que es succeixen. L’apòstool va escriure la seva tesi de la fi del món en base al model polític de l’imperi romà, procès que s’ha complert amb els successius poders polítics, i en aquesta visió hi entra de ple la història del  segle XXI. El llibre de l’Apocalipsi podriem dir que es basa en la simbologia jugant amb els números i amb les característiques dels diferents moviments històrics, partint de la filosofia de les ensenyances, profecies i personatges del l’Antic Testament, per que en elles s’hi pot intuir una projecció de futur. Els grans personatges i els moviments històrics tenen les seves repeticions en les relacions religió-política, causant verdaderes situacions que feien suposar l’eliminació del poble jueu. I aquestes perseccucions tenen el seu ressó en els nostres dies en tot el mapa polític i essent els més culpables i perillosos els enomenats capdavanters, com poden ser els EEUU d’Amèrica, la magteixxa Europa, Rússia i també hi ha motius per incloure’hi l’Estat Espanyol independentment de les suposades bones relacions amb l’Esglèsia. Però en aquest visió catastrófica, una llum convida l’esperança perquè el nou regne de Déu és una reorganització del regne actual en el que hi poden tenir entrada tots els humans, per la força redemptora de la sang de Jesucrist, vessada per la redempció de tot el món. L’Apocalipsi de l’apóstol Joan és un missatge d’esperança perquè el judici final serà just, però la justícia de Déu no és la mateixa de la dels mortals, perquè per començar no coneixem la força redemptora de la mort dels suposadament dolents en el moment del seu traspàs. Els cristians tenen en l’evangeli el programa de la seva vida, però hi ha moltes persones no cristianes que la seva vida compleix l’evangeli essent justes i verídiques. La mà de Déu està extesa a tota la  humanitat que al segle XXI els no cristianes són en nombre milionaris molt superiors i també són fills de Déu. Sóc conscient que m’he apartat un xic del text però no de la idea que està en el poder redemptor de la passió de Crist.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada