El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 15 de novembre de 2018

Les preguntes que portem dins


Les persones, desde sempre, senten la preocupació del demà, però hi ha un demà que és superior a tots, que seran desprès de la seva mort, si de veritat hi ha un desprès. El n.160 de Cristianisme i Justícia està dedicat a una reflexió molt complerta sobre eln tema, basat en el perquè de la mort . El més enllà és una utopia? Quina repercussió té l’expressió de “Déu  ha mort; Marx, també… i jo… darrerament no estic gaire fí que diguem…” I sobre el tema hi ha la doctrina de l’escatologia, que etimològicament  significa “la derrera paraula”. Qui la té de veritat la darrera paraula? Recordem que Sant Joan, evangelista, comença  el seu evangeli amb “la paraula es va fer carn”. Què hi ha desprès de la mort, en referència a la “salvació” predicada per Jesucrist si hi ha la convicció que la darrera paraula la tenen els més desfavorits de la humanitat. L’evangeli és la bona nova  per els més pobres. I qui són els més pobres? La resposta sembla fàcil, però no ho és tant. En la Bíblia hi ha un llenguatge d’esperança. Llenguatge que mereix una atenció especial en el llibre de JOB, aquell personatge benestant reduit a la misèria i que malgrat encarant-se amb Déu no perd la confiança i recupera la seva primera situació social. Són els més pobres els que millor entenen el missatge evangèlic de la salvació? I Jesucrist en la seva vinguda porta el “regne de Déu” i no es cansa de dir com els pobres són els predilectes. Però què significa la pobrfesa? Manca de recursos naturals o manca de recursos espirituals? La mort és la resposta perquè desprès d’ella ve el futur en el que “Déu vindrà amb glòria a jutjar els vius i els morts”. Parem atenció en “vius i morts”, vol dir que en el dia del judici no tothom haurà mort? I quin serà el judici? Cel, infern, purgatori? Quin significat té en la Bíblia creure en la resurrecció dels morts? Vol dir que és la gran manifestació de la glòria de Déu a tota la humanitat? Si no he llegit malament l’autor del llibret així ho indica. La pregunta no es fa esperar? On està doncs la justícia? Crec i penso  amb força credibilitat que la justíciaa de Déu és molt diferent de la justícia dels humans. Recordem que en els principis de la creació se’ns diu que la humanitat fou creada a imatge de Déu i si molts humans no l’han respectada, Déu no destruirà la seva obra. La paraula del poble senzill és la paraula de Déu en el perdò, l’aplicació de la justicia i la porta de la glória.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada