El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 13 de novembre de 2018

Com llegim el missatge Barça-Betis?


Fa uns setanta anys que l’educació física i l’esport em tenen el cor robat. He viscut sensacions de tota mena, però sempre m’ha dominat l’esport com configurador social. Confeso, que el darrer partit Barça-Betis no el vaig veure perquè tinc per norma no visionar-ne cap que sigui de pagament. Penso que les televisions públiques fan un flac favor a la ciutadania. Bé, no el vaig veure, però el resultat no m’ha sorprès. Alló que sí m'ha sorprès són el comentaris de la premsa oral i escrita, amb l’afegitó que sempre hi ha oipinions compartides. El dissabte anterior al partit vaig llegir a L’ESPORTIU  una entrevista que em va aixemplar la mirada. Un tècnic del Betis, que havia estat jugador del Barça en l’etapa de Cruyf confessava, que en l’actualitat si hi havia un equip capaç de frenar el Barça era el Betis. I em vaig assebentar que el seu entrenador era un admirador de Cruyf i Guardiola i s’emmirallava en la seva técnica. I una frase em va cridar l’atenció, intentarem tenir el control de la pilota. I tal dit tal fet. Als tècnics del Barça els hi va faltar la visió per evitar-ho i el seu meteix estil de joc els va portar a la derrota. Els hi va faltar saber defensar l’estil propi, que el contrari els havia copiat. La paciència i constància de l’entrenador del Betis va donar la raó a la seva idea del futbol emmirallant-se en Cruyf i Guardiola. I aquest resultar porta un missatge que els tècnics del Barça no van intuir, el conjunt és el tot en el sistema i el sistema va dominar malgrat que el geni marquès dos gols. Com no vaig visionar el partit no goso afirmar que va ser un fracàs quan el fracàs segurament és no haver valorat prou al contrari. La fita fubolística que no hi ha equips petits, aquesta vegada fou veritat. Però resulta que el joc desenvolupat al camp era d’un equip gran. I paral·lelament, un altre missatge, què hi juga La Masia en la formació de jugadors? Fa més de trenta anys que segueixo el futbol formatiu i he mantingut relacions esportives amb responsables de la Masia. I em pregunto, on són el fenòmens catalans, a Can Barça o a altres clubs? En el Betis n’hi havia dos que patien un pecat, que com no eren estrangers el seu catxet no oferia garanties, garanties que sí són palpables quan juguen en altres equips, estrangers inclossos. En la formació física i esportiva crec que si nota molt una manca de relació col·legis i equips de futbol, que repercuteix en el descobriment dels valoirs, que hi són. Aquest tema l’he viscut intensament i jugadors del meu equip infantil foren fixats pel Barça com també tinc experiències negatives. Fa molts anys que ja no m’hi moc en aquest món. Però em causa un mal efecte perqué no en llegeixo cap referència en la premsa esportiva. I crec que aquesta mancança té els seus efectes a l’hora de descobrir verdaders fenòmens que es perden. I en tinc alguns exemples. Sincerament penso que l’esport no pot prescindir de les competicions escolars. I què hi té a veure amb el partit Barça-Betis? En el Betis hi jugaven futbolistes de la pedrera del Barça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada