El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 14 de novembre de 2018

CUANTO TE HE ADMIRADO ABUELO DESCONOCIDO, de Ricardo Sàenz de Luque


Ricardo Sàenz de Luque és un metge argentí de família d’orígen espanyol afincada a l’Argentina per raons personals que aconsellaren instalar-s’hi. Ricardo és un bon amic que me’l va presentar l’exalumne Francesc Ozerans, granollerí que actualment viu a Villa la Angostura (Argentina), on hi resideix també el metge. La lectura del llibre m’ha ensenyat a coordinar el cor amb la intel·ligència. I precisament el cor i la intel·ligència del Dr. Ricardo l’impulsaren a voler conèixer amb més profunditat la història de la seva família i d’una manera més personal la vida del seu avi José Matias Saenz de Luque. I ha estat el desig d’aquest coneixement que el decidí a traslladar-se en diferents ocasions d’acord amb el seu treball a Logroño. I el llibre ens fa palès un gran treball impulsat per un gran cor. La seva lectura m’ha portat a tenir un coneixement més complert de Logroño ciutat i de la seva província, que millorà el que vaig assolir en els tres anys d’estudi a Albelda d’Iregua. Ricardo demostra en el llibre que és un gran amant de la història com també de la geografia perquè indaga en els arxius i en els indrets de les contrades que puguin tenir alguna relació amb la familia. La  redacció del text palesa la serietat en respectar la història tal com succeí, independenment dels èxits i dels fracassos, dels bons i mals momemts que els familiars van patir, Certament el seu avi fou un personatge il·lustre pels seus coneixements científics i per la seva ascendència social a Logroño. No ha menystingut cap notícia que d’alguna manera o altra defineixi la personalitat com a ciutadà i com a metge del seu avi.L’última part del llibre és el seguiment històric any per any de la família des d’el 1833 fins al 1907. Però si la part histórica és definidora d’un interés excepcional, la part més narrativa amb moments molt poètics arriba a l’ànima demostrant una gran qualitat literària de l’autor que amb els mimbres no massa abundants, a vegades, sap teixir una història d’una credibilitat gaire bé insubornable. Hi ha dos capítols d’una excepcionalitat humana molt emotiva quan coneix al pintor Manet i li és demanada la opinió a l’avi per la greu intervenció que aconsellà amputar-li una cama, que fou la causa de la mort del pintor. Però un altre pintor desvetllà interés del doctor, el valencià Sorolla. En la narració dels temes artístics palesà com caminen de la mà la ciència i l’art essent fonamentals en la formació humana de les persones. La relació medecina-art és d’una gran emotivitat que convida a una vida més cívica i social per esdevenir una personalitat integral. Un llibre molt dens informativament i molt emotiu artísticament i passional. Les hores llegint-lo m’han fet dir-me interiorment, gràcies Dr. Ricardo per la teva amistat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada