El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 22 de maig de 2019

CADA SETMANA UN POETA DE CASA


FOSCA LIMIT, d’Esteve Plantada
Esteve Plantada amb el seu darrer poemari FOSCA LIMIT ens mena per un viatge en que les paraules esdevenen guies,sovint, agosarades perquè caminar al límit per la foscor pot esdevenir una font de descobriments de vivències definidores d’una naturalesa humana força sorprenent. La immensitat de la foscor que s’entrebanca en el disseny del seu àmbit dimensiona intencionalitats de tota mena que frapen fortament quan intentem entendre els límits en que es mouen o que pretenen imposar a la seva personalitat. Un poemari en que vivències humanes palesen situacions impensables emmarcades entre la vida i la mort. Els límits de l’existència tractats poèticament per Esteve Plantada palesen una filosofia de la història que valorada des de l’angle de la poesia, les conclusions poden ser sempre positives perquè tots els poemes acaben amb una reflexió positiva. Un llibre que cal llegir. La poesia professora de la filosofia de la vida. El poema amb que comença el llibre WINTER IS COMING ( L’ hivern està venint) ens retrata el nostre ésser immers en un temps i un espai en el que ens convida a reflexionar la incidència del sentit del que és l’’hivern en la nostra vida i com ens empeny en el ser, fer i estar. Però en l’existència tot té un retorn en la temàtica mai abandonada amb un instint musical. El darrer poema ens ho comenta. EL RETORN. “Alban Berg tenia raó: la música / es desplega pels passadissos / d’un continuum ininterromput. / Llisca pel cop de puny al ventre,/ s’entafora en la quietud d’un marc, / on el do és una ciutat solitaria,/ silenci de l’orígen a l’experiència. / On els camins són la figura del retorn.” Tots i cadascun dels poemes ens recorden i ens fan reflexionar la veritat dels camins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada