El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 6 d’agost de 2019

INOPORTUNA LESIÓ DE MESSI?


No sóc profeta però m’agrada ser previsor. No negarè la qualitat esportiva del jugador argentí que considero un fora de sèrie i un geni del futbol. Però quan sento parlar del déu Messi penso que s’estan oblidant que és un ésser humà amb unes carcterístiques físiques i psíquiques que de petit van necessitar l’ajuda mèdica i pedagògica perquè el seu geni poguès see admirat per tot el món. I aquest pas de la seva infantesa i el seu procès m’ha fet aplaudir-lo en el meu interior però, a la vegada, em preocupa la reacció davant la devallada física, que tota persona pateix, i l’obligarà a deixar la competició d’èlit. I en el curs dels meus pensaments, una observació, quan el veig per tele i no massa sovint, els moviments dels seus peus quan corre. Uns moviments que no desitjo siguin promonitoris, però la manera com ataquen el terra em fan pensar en un futur que els aficionats no voldrien. I la història del dia a dia no deixa d’enviar-nos missatges. Es reincorpora al club, acabades les vacances, i en el primer entrenament es lesiona. No pot acompanyar l’equip als Estats Units. El primer pensament, ha estat preguntar-me quants anys té, el jugador. Les sensacions que el cos humà rep en els seus moviments deixen avisos importants a la musculatura i als ossos. I no oblidem, que les consequències d’una lesió, com la que comento, afecta també al psíquic, deixant seqüeles. Físicament i psíquicament el jugador s’ha fet gran arrossegant impactes que incideixen en els futurs resultats. La resposta psíquica i física es veu condicionada per les diferents circumstàncies de la vida i la genialitat en surt afectada. La genialitat la tindrà psíquicament però físicament demarà un altre tractament. Messi psíquicament pot ser més ric en il·lusions i esperances però aquestes es poden veure condicionades pel físic. És veritat que una bona educació física i psíquica són primordials per poder donar aquella imatge que tant agrada. Però també és veritat que l’edat condiciona els moviments i alló que es perd en condició física és guanya psíquicament en el saber fer i estar. Pensant en aquest seguiment que sense proposar-m’ho he fet del geni del futbol he pensat que si de veritat és un geni li ha arribat el moment en el que amb el físic minvat pot continuar demostrant la seva vàlua futbolística que sense necessitat de corre massa esdevé el verdader pedagog que porta el seu equip als èxits que el públic li exigeix. Crec que ha arribat el moment de descobrir un altre Messi genial que  sense massa exhibicionismes continúa sent amb la seva centralitat tèccnica el jugador que el barcelonisme espera. Un geni de la técnica d’equip. Però el barcelonisme amb el seu comportament d’exigència  pot provocar el final de la seva cursa esportiva. La genialitat també es pot demostrar sense fer gols i a Messi li ha arribat l’hora de no fer-ne però també l’hora mestre de fer-ne fer. Veurem com és el futur geni del futbol? El públic, el club, i la prensa tenen la paraula. Personalment li desitjo que el seu ego sigui la imatge de l’esportista d’èxit i de la persona digna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada