El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 25 de febrer de 2021

ÀNGELS DEL QUITRÀ, d’Arian Botey i Prat

Llegir la novel·la de l’amic Arian ha omplert els meus espais culturals d’un gran plaer literari però també emocional amb un gran respecte a les idees, sensacions i emocions, també en el desacord, que m’ha fet avançar en la filosofia i poesia de la llibertat. El darrer capítol ha obert la finestra de la comprensió que m’ha fet entendre, penso, el títol en la relació d’àngels i quitrà. Ha estat el darrer capítol, la clau, penso, de la idea  central de l’escriptor que amb el seu plantejament ha dibuixat el significat de la globalitat humana. Globalitat i diferències en un procés d’intel·ligència que defineix la individualitat, famílies (col·lectivitats) i el món (globalitat). Una sèrie de capítols estan dedicats a tres models de família; a continuació, els tres models és mouen ordenadament en una altre sèrie i el darrer capítol és la unitat de les famílies (la globalitat). I parant esment en la lectura vaig endinsar-me en un mon d’emocions, idees i sentiments que donen fe del camp immens de la llibertat per fer un esforç en l’exercici d’una convivència en pau. Els capítols dedicats a les famílies dissenyaven diferents formes de vida individual; en els capítols en els que hi figuraven les famílies, sorgien emocions, sentiments i relacions de tota mena per desembocar en el darrer on les diferències donaven pas a la unitat de l’amistat. Arian Botey ha demostrat un domini emocional de l’idioma en el que hi caminava un misticisme humà agombolat per la poesia i la música que li donen a la novel·la una globalització de l’ésser humà en les diferències. Diferències que es mouen en un quitrà original que defineix l’espai vital d’una història de la humanitat que transita per camins desconcertants en la forma i en el fons. Però aquests camins de quitrà són vençuts per uns àngels que en l’inici del passejar dominen dones que al final del trajecte allarguen la mà també als homes. Endevinava, conforme avançava en la lectura, la singularitat del paper de la dona en la vida que fa lluir els seus dons al marge de la bondat o no, dels camins, espais on es desenvolupa la vida. No he llegit la novel·la buscant una crítica dels errors, sinó una entesa de les diferències. En una paraula, una narració poètica-musical de la visió humana del ser, fer i estar que pot desembocar en la felicitat d’una humanitat que vol entendre el significat d’estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari