El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 9 de febrer de 2021

L’HANDOL COSTA, de Pere Costa Pagès

No és un llibre d’història sinó un llibre que de fets i persones relacionats amb l’esport de l’handbol se’n pot bastir una filosofia de vida. Un llibre basat en relacions directes moltes d’elles i altres viscudes a través d’informacions rebudes d’altres persones, de la premsa i algunes de la sort. La quantitat de noms que figuren en l’obra de Pere Costa defineixen relacions de convivència que en certa manera són definidores de la humanitat. Pere Costa, com es dedueix del seu llibre, des del moment que va tenir informació de l’handbol esdevingué un factor molt important en la seva vida, com a jugador, entrenador i directiu. La seva lectura ha estat un revulsiu que ha millorat el meu coneixement d’aquest esport perquè la meva relació fou més una relació de pedagogia que d’història. I en aquest sentit m’ha obert els ulls a l’espai geogràfic més ampli perquè el coneixement que en tenia de l’handbol a Girona no m’explicava la seva realitat. Un altre factor que m’ha interessat molt és la dedicació a la modernització i avenços de l’handbol com una activitat humana de progrés. Millorar és objectiu de base. Òbviament, i el Pere Costa ho viu, no sempre el progrés satisfà a tothom, com per exemple jugar sense porter en cas de quedar-se l’atac amb un jugador menys per sanció de dos minuts. Personalment no l’acabo d’entendre. L’Handbol Costa és un llibre en el que la persona (jugador, entrenador, tècnic, directiu, aficionat) hi té un protagonisme que va més enllà de l’activitat esportiva perquè és un servei a la persona a tots nivells físic, psíquic, cultural i sobre tot humà. És un llibre que no és història en el sentit estricte, no és tècnic, no és filosòfic, no és pedagògic però beu de totes aquestes fonts. Una mirada a l’handbol diferent però, una vegada observada, necessària. Recomanable a tots els aficionats a l’handbol i a l’esport en general.

Cap comentari:

Publica un comentari