El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 24 de maig de 2022

TÀNDEM, de Maria Barbal

 

Quan començo la lectura d’un llibre, allò que primer em pregunto és el per què del Títol. I el d’aquesta novel·la m’ha fet entendre el seu sentit metafòric de certes relacions humanes, en les que la vida és una bicicleta amb possibilitats de desplaçar-se canviant de parella segons les circumstàncies. El Tàndem en la novel·la de Maria Barbal fa referència a dues parelles en que la parella d’una viatja amb la d’una altra. Una argumentació molt ben desenvolupada acceptant unes relacions que poden semblar naturals amb les que no comparteixo la filosofia. Dos trencaments de parella amb relacions esporàdiques quins finals són conseqüències en que la naturalesa hi té la paraula definitiva, com la mort d’un dels casats que desfà dos matrimonis i crea un desprès sentimental egoista i separador. No s’hi amaga que en les relacions intercanviades és busqui el descobriment d’una futura felicitat més consistent i ferma amb conseqüències que distorsionen la vida de les dues parelles. Hi intueixo un concepte de la vida molt personal d’acord amb el pensament de cada persona al marge de la filosofia d’una fidelitat que exigeix la diferència sexual al servei de la convivència humana en la seva supervivència. Puc entendre l’enfocament de la vida sense estar-hi d’acord  per tenir-ne una altra finalitat. Però és una novel·la que cal llegir per poder dialogar.

1 comentari:

  1. A mi no em va semblar la millor novel·la de Maria Barbal. Com que ha tingut el Premi d'Honor tothom creu que tot el que ha escrit és molt bo.

    ResponElimina