PREMI D'ESCULTURA MANEL BATLLE

      MANEL BATLLE, L'ART T'HA FET ETERN

Manel Batlle era un autèntic artista del ferro i un poeta del seu llenguatge. La seva especialitat reciclar els ferros que havien complert la seva missió de treball per donar-els-hi una nova i noble vida en el món de les veritats de la natura. En Manel tenia una capacitat innata per llegir i entendre les paraules de les deixalles minerals per encendre un cor nou en la filosofia de la vida, que tot té sentit, tot té entrada en la interpretació dels objectes perquè la matèria també té ànima que només necessita la mà amiga que hi vulgui dialogar. I l'artista Batlle hi sabia dialogar i del diàleg amb les deixalles, amb el seu ajut, hi creava autèntiques meravelles, escultures, unes, murals i pintures, unes altres. Manel està amb i en nosaltres.

Cartell exposició JESUS COSTA a Can Ramis, Sant Celoni

BM GRANOLLERS FEMENÍ FA HISTÒRIA

Per raons personals no vaig poder assistir al partit d’octaus de final de la Copa de la Reina però tenia tota la confiança en l’equip i en la seva empenta i qualitat. Superar les dificultats és sempre el resultat d’una fe gran en les pròpies capacitats i en la voluntat de demostrar el valer i el valor en una pista de joc. La trajectòria de l’handbol femení del BM Granollers no ha estat un camí de flors i violes i com tots els grans esdeveniments són les persones idònees d’un moment històric les que ho aconsegueixen. El BM Granollers va aconseguir el primer títol de la seva història deu anys deprès de la seva fundació. La història d’una entitat no és bufà i fer empolles. Enguany el BM Granollers femení gaudeix de les persones amb capacitat i un fet molt important els temps han estat del seu costat i han trobat els elements necessaris. Però s’ha de tenir present que sense el saber fer i la voluntat de les noies, avui, no gaudiriem d’un equip femení a Divisió d’Honor. És veritat que no fou fàcil, és veritat que s’arribà a l’arbitratge dels penals, però també és veritat que aquesta circumstància és tan o més valuosa que un golejada, perquè l’altre equip també és bo i es merexia guanyar. I aquesta circumstància és molt importat a l’hora de valorar el triomf de l’equip femení i el seu pas als quarts de final i que aquesta victòria li donarà ales per continuar en la lliga. M’en vaig assebentar per la ràdio, a la nit, de la victòria ajustada i el matí he buscat una crónica en l’Esportiu i ni una paraula. Una de tantes incongruències de la premsa esportiva catalana quan es tracta d’esports minoritaris o d’equips que no són del CF.Barcelona encara que militin en categories màximes com el femení del BM Granollers. Felicitats, endavant, i els nous èxits arribaran.

JOAN MASNOU TÉ PER MUSA EL MONTSENY

Al bell mig de la natura del Montseny, la Montanya d’amatistes, de Guerau de Liost, és, podría dir, la pàtria petita i més directa de Joan Masnou. La pintura que acompanya aquest comentari ens dóna una impressionant imatge amb el comiat del sol que amara tot l’entorn i respira aspiracions de viatjar per l’espai, entre núvols. L’espectacularitat natural dels diferents paisatges de la Montanya emblemàtica de Catalunya ofereixen a l’inspiració del nostre pintor el seu concepte de l’art en relació amb la natura. El Montseny és la musa preferida del nostre artista que li dicta a cau d’orella aquelles impressions que millor traslladarà a la tela, paper o fusta. Amb una pintura directa, fuig del realisme fotogràfic, per endinsar-se en un impressionisme i, a vegades, expressionisme psicológic per despertar emocions. No és la realitat perfecta, sinó els batecs de la matèria, terra, aigua, vegetació, fauna que el fred i el calor, el vent i la pluja, i, sovint, els núvols la vesteixen de matissos de tal manera que un mateix paisatge pot esdevenir inspiració de diferents obres d’art i que, a la vegada, sien distintes per les tonalitats i modulacions del clima. Ens trobem davant d’una pintura en la que primen les sensacions més que no pas les perfeccions amb un cromatisme que busca impactar. La composició i el cromatisme tenen per objectiu donar veu al color i personalitat a la imatge.

JAUME RODÈS, UN COMIAT QUE ÉS UN FINS SEMPRE

Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres  sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat de la naturalesa i un  extraordinari descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura. Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador. Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.

TU, de Núria Pujolàs

Fem els llibres del futur ha publicat el primer llibre poètic de Núria Pujolàs. Certament que a primer cop d’ull sembla més un talonari de loteria que un poemari. No perdem de vista que un poemari pot i gairebé sempre esdevé una loteria agradable pel seu autor. El llibre TU, de Núria Pujolàs, no te ni forma de poemes, ni forma de llibre, però senzillament és poesia. I ho és perqué neix de l’ànima del poble. Perquè la publicació és en la forma, una publicació per compartir. Cada pàgina o cada butlleta presenta dues vegades el mateix text i com en un talonari està preparat per poder obsequiar. Tal com la forma convida a regalar, el contingut és un excel·lent regal. Ho és senzillament perquè involuntàriament qui ho llegeix comença a sentir el pesigolleix de la poesia i a entendre que en la seva vida també s’hi belluga. En certa manera comença sentir-se poeta. La forma del text serà un vers però no és la poesia, la poesia surt del text despertant curiositat, interès, sentiments, emocions, presentada en vers li diem poema però també la poesia pot escriure’s en forma de narració, en prosa, com es diu normalment. També existeix la prosa poètica. Fem un tast del llibre TU. A la primera pàgina hi llegim: “ Mentre em dutxava he notat una paraula, entre les gotes, cos avall. L’he vist tan lliure i ufanosa que no he gosat dir-li que la necessitava”. On s’amaga la poesia, preguntarà algú? Ha despertat curiositat, ha sentit un pesigolleix en el seu cos que li deia quelcom. I ha desvetllat un desig, una necessitat, que ha sentit peró no li ha manifestat. Ha notat que en el seu interior es movia quelcom, s’hi creava una sensació. Aixó, que sembla nebulós és la poesia que volem expressar amb paraules, música, el gest i algun altre mitjà. Peró hi ha poesia. Una de les qualitats enriquidores d’aquesta publicació artesanal de Núria Pujolàs rau en el fet d’un fàcil apropament a les persones, perque desvetlla curiositat. I ho aconsegueix mitjançant expressions de caire casolà, popular, fàcil d’entendre i desperta interès. Un llibre o talonari que ens introduirà, talment com un joc, en el món de la poesia i de la narració literària. Podem afirmar que ha nascut una nova poeta i ja té l’editorial un nou llibre, previst per Sant Jordi.

 

JOAN VILA GRAU EXPOSA AL CASINO DE GRANOLLERS

Curiosament la pintura exposada es força diferent de l’artista de Sabadell del mateix nom, pintor i vitraller, responsable dels vitralls de la Sagrada Família. Joan Vila Grau que exposa al Casino és fill de Granollers i la seva pintura es mou en dos models de figuració en els que el cromatisme produeix una sensació de dos estils diferents però el traç ens manifesta que són ambdós d’un mateix artista. Tant en una tendència com en l’altra el cromatisme és net i atractiu despertant emocions d’una suavitat molt delicada al costat d’una altra més impactant. Crec, però, que és el dibuix el responsable de l’estil personalitzat amb una intencionalitat clara d’impactar. La intensitat cromàtica més tènue i suau defineix una figuració d’influències abstractes, mentre la més impactant s’inclina per una figuració d’insinuacions fotogràfiques, insinuacions que no van més enllà per què el dibuix no ho permet. Les pintures més paisatgístiques busquen la complicitat del moviment i del repós per crear una atmosfera d’espais de convivència i les més figuratives volen definir caràcter en la imatge. Una exposició amb un llenguatge marcadament cromàtic, definit per intensitats, amb l’objectiu de crear vida en la composició de les pintures.