ESPERIT DEL B.M. GRANOLLERS

Fa molts anys, que la història del BM Granollers, en particular la viscuda més directament,companya la meva idea d'una fiosofia identitària de l'entitat, idea que encara estic desenvolupant en base a la meva personal observació i interpretació dels missatges llegits en la premsa escrita i audiovisual. L'esport en general estava absent de la meva vida i em va començar a interessar havent complert els vit-i-tres anys. Fou una immersió esportiva, viscuda a Puigcerdà, que ha fruitat tres medalles al mèrit esportiu. La de plata de la Federació Catalana d'Esports de Gel; la de plata també de la Federació Catalana d'Handbol, i la de bronze de l'Ajuntament de Barcelona. L'esport m'ha endinsat en una interssant pedagogia de la convivència humana. Ha estat el BM.Granollers un dels meus grans mestres alliçonadors. L'handbol granollerí ha reforçat la meva idea de la centralitat de la persona humana en la configuració dels models de societat i de la globalitat de la convivència, també en les moltes col·lectivitats humanes de tota mena i exemplifiquen la pluralitat dintre de les diferències.El BM Granollers, nascut en el model educatiu del Front de Juventuts de la Falange Espanyola, m'ha evidenciat la gran sort que tenen els pobles de gaudir de persones que posen el fet de ser socials en la centralitat de les seves entitats. I el BM Granollers n'és un exemple. L'esperit de la dignitat abanderant les convivències per damunt de la política ha portat a l'entitat esportiva granollerina a poder celebrar els setanta cinc aniversari de la seva arribada a la Capital del Vallès Oriental. L'escut del club granollerí n'és una clara mostra. L'ocell defineix una de les característiques de la convivència, que en fa de la seva música i volades, el goig de les seves niades, els partits; la bandera catalana, escollida en una època gens favorable a la identitat catalana, reforça la transcendència dels pobles; un jugador d'hanbol, perquè primer és persona esdevé protagonista, el protagonista de l'esport, configurador de convivència. I si parem esment en la forma ens adonarem que és un escut guerrer per poder maniobrar assegurant els efectes de la llança per no desviar-se del seu objeciu. I l'escut de l'handbol ha esdevingut protector de la persona, responsable de la convivència. L'escut del BM Granollers és una invitació a reflexionar com els agents socials s'han de protegir per no perdre la dignitat humana en els seus deures, siguin cívics, polítics, religiosos, culturals, econòmics o de lleure. I aquesta centralitat de l'esser humà, el BM GRANOLLERS l'ha defensada en la seva fundació, en el seu desemvolupament, en els seus èxits i en les seves dificultats i algún fracàs. I el respecte a les persones té dues vessants: a) als i les esportistes i al públic, b) la resposta del públic sempre al costat del seu club. Perquè sense practicants i receptors de les bondats de l'exercici mancaria a la col·lectivitat l'aliment de la convivència. L'esperit de la nova entitat nascuda l'any 1946 s'ha recozat sempre en la idea que les relacions esportives sòn útils a la comunitat si treballen la solidaritat, que senzillament determinen la dignitat. El valor de l'esport rau en el fet de desenvolupar els valors dels esportistes perquè esdevinguin efectius en la història dels pobles. L'esport no és solidaritat, exigeix la solidaritat; no és dignitat, la demana; no és companyonia, l'exigeix; no és intel·ligent, obliga a l'exercici de l'intel·ligència; no és amistat, és una condició sine qua non; l'esport no és humà; no és riquesa psíquica, l'esportista ha de ser psíquicament ben desenvolupat i aixi podriem continuar. I les qualitats que configuren la veritat psíquica de l'esportista, que el perfecciona com a persona, l'esportista i l'aficionat a l'esport n'ha de ser usufructuari si de veritat a través de l'esport vol contribuir a una societat més justa, justícia que es fonamenta en la qualitat del seu esperit humà. I en la història del BM Granollers la presència de l'esportivitat és real en els encerts i en els desencerts, en els èxits i en elsn fracassos, al marge del guanyar o perdre, i és precisament en el perdre on l'esportivitat és més efectiva que en el guanyar. Dibuixa el BM Granollers el mateix esperit dels seus inicis en els setanta cinquè anys de la seva existència? És un tema que mereix una reflexió en profunditat perquè el procès de la història, i l'esport al viu, marca diferències que en l'actualitat l'esperit del poble està sotmés a les urgències econòmiques importants en el procès progressiu. I aquest tema, el BM Granollers el viu des d'una filosofia que marca, penso jo, cap on a de caminar l'esport sense perdre l'esperit de poble, els seus equips.L'esportivitat la condiciona l'economia en lactualitat. Cap a on camina l'esport del segle XXI valorant el futur? No és una resposta fàcil perquè encara que sembli autònom està influenciat per l'orientació política, económia, cultura i civisme.La capacitat de millora en les relacions humanes esportives està sotmesa als avenços de la ciència, de la filosofia i de totes les modalitats del saber i de la capacitat de les intel·ligències de les futures generacions. Òbviament que comporta avenços en el concepte de l'esportivitat. Perquè el progrès és la urgència de la humanitat que marca les característiques de les etapes històriques. Com jugarà el BM Granollers a les darreries dels segle XXI. En principi depèn de la seva adaptació a les exigències de la primera meitat del segle. Penso que l'entitat granollerina ha demostrat abastament la seva capacitat per saber adaptar-se sempre i quan el respecte a la persona siguin la centralitat del seu esport. En un article recent Ramon Font, que fou president del BM Granollers, que els progrès està condicionat pel canvi d'època que és molt més que millorar. Cap on portarà, aquesta canvi, al BM Granollers. Senzillament dependrà de la intel·ligència i de la racionalitat dels seus dirigents, dels esportistes i també dels socis i dels admiradors. Alló que és segú ens diu que no és l'economia el futur regulador de la convivència humana, i l'esport és factor de convivència. Un col·laborador de la premsa comarcal afirmava en un dels seus articles la urgència de la racionalitat d'un pensament intel·ligent. En una paraula, el poble ha de practicar la saviesa, ser savi no és conèixer, és trobar el camí social d'el coneixement. En relació al BM.Granollers, la meva humil experiència em diu que no li falten pensadors.

BM GRANOLLERS, UN CLUB D'AVANTGUARDA

La història del BM Granollers excel·leix per bastir una filosofia deportiva basada en la defensa del respecte al procès de la història i en la qualitat de la modalitat esportiva. És una entitat que ha fet història i en continúa fent, independentment de les classificacions del primer equip, que sempre ha lluitat en la màxima categoria, no perdent-la en el camp de joc sinò en el respecte a la qualitat humana dels seus jugadors. No ha estat el primer club d'Espanya, ni de Catalunya en la història de l'handbol però sí en el seu procès de progrès, essent-ne un resultat la igualtat existent en la lliga hispana actual lluitant esportivament, no econòmicament. El factor econòmic en l'esport actual palesa una dependència de l'economia que perjudica als clubs que donen més importàcia a la pedagogia. I en aquest aspecte, penso, que el BM Granollers està en la categoria d'honor de la deportivitat.En aquesta classificació de l'excel·lència, cal valorar la seva trajectòria de país. Els seus inicis estant marcats per la política de l'època de la seva fundació, essent un equip del “Frente de Juventudes”, que va passar a ser del poble amb el comportament ciutadà que honora als iniciadors, essent tots ells afiliats de l'entitatat política esmentada, menys un. El canvi de nom i amb una estructura esportiva ciutadana, sitúa l'any de la fundació, si no recordo malalment, en el 1946 del segle passat.Malgrat les diferències, la pau fou el signe de l'entitat, amb la peculiaritat que el club esdevinguè una entitat netament granollerina. El seu logo i la seva bandera ho palesen clarament. I com va demostrar que era un club d'avanguarda? El BM Granollers fou el primer club d'Espanya que va organitzar una competició, local, sí, de l'handol a 7. El primer club d'Espanya que va organitzar un campionat de jugadors de mini-balonmano, quan a Espanya no existia aquesta modalitat. Adaptà les porteries a les característiques dels petits jugadors, va redactar un reglament, i la Federació Espanyola no va admetre la proposta de l'entitat vallesana, per la raó que era una còpia del mini-bàsquet. Però passats un o dos anys, la Federació Espanyola copia la idea i la reglamentació del Granollers, però introdueix les categories d'alevins i benjamins. Aquesta base esportiva, quan la inicià la Federació, els Granollers ja feia dos anys que la tenia. He escrit que el BM Granollers no ha perdut mai la categoria en el terreny de joc. L'any que va jugar en una categoria inferior fou el de la implantació de la Divisió d'Honor. Per què l'handbol granollers hi va renunciar? Per defensar els drets laborals dels jugadors. L'handbol, aquell any, a Espanya i al món, aquest esport encara era amateur, el que significa que els jugadors no cobraven, jugaven per afició. I la Junta, sota la direcció del President Botey alló que primer va solucionar fou el problema de l'economia del club per poder compensar els jugadors que en alguns desplaçaments havien de demanar permís a l'empresa, permís que suposava pèrdua adquisitiva. I aquesta solució és una altra demostració de l'avantguardisme de l'entitat. Fou el primer club d'handbol d'Espanya patrocinat per una empresa, portant el seu nom en la semarreta. L'empresa fou Sabons Camp. I amb el problema solucionat, formar part de la Divisió d'Honor fou pràcticament un passeig I des d'aquell any,sempre hi ha jugat, encara que per raons, que no sé, però imagino, penso que per problemes económics o convertir el club en una sucursal del Barça, el president donà de baixa el primer equip de l'entitat i ell va dimitir per raons personals, però jo penso que esportives perquè a l'any següent formava part de la junta del Barça. La ciutat feu pinya amb el club amb l'ajuntament a primera fila i les gestions realitzades donaren el seu fruit sense perdre el primer equip la seva categoria de Divisió d'Honor. El BM Granollers també fou capdavanter quan l'handbol es va professionalitzar. La situació fou tant greu que si no se solucionava el problema del professionalisme tècnicament amateur, la Federació Internacional podia haver fet fora de les competicions internacionals a la Federació Espanyola.Aquesta, em consta, amenaçà amb represàlies al Granollers si denunciava la irregularitat de tres jugadors amb contracte que fitxaren com mateurs, cobrant més que a Granollers, en tres equips d'elite de l'handbol espanyol. Aquells dies, un d'aquest tres em va confesar que no estaven contents amb la Junta Directiva sense donar-me cap explicació. Més tard ho vaig entendre.Es va salvar la situació, rebent una compensació econòmica dels tres clubs. No trigà massa temps, que la Federació Internacional va acceptar el professionalisme.En aquesta questió desagradable el Granollers hi aportà la seva intel·ligència i racionalitat. El president, diguem-ne salvador de la situació, fou el Sr. Joaquim Raga i l'entrenador, el seu fill Ferran i es donà la circumstància que aquella temporada el BM Granollers es proclamà campió de lliga. N'hi ha més de fets, però acabo aquest article amb un de molt actual. El BM Granollers és el primer equip d'Espanya amb els equips masculí i femení militant en la Divisió Honor i el femení és el primer equip d'Espanya de jugar en una competició europea. La internacionalitat del BM Granollers és un altre argument de com es porta a terme la seva filosofia esportiva en la pista i fora de la pista. És un tema que mereix un capítol molt important en el llibre de la seva història. Humilment he escrit dos llibres amb els títols BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME i BM GRANOLLERS CAMÍ D'UNA FILOSOFIA. Els exemplars que queden els té el club. Felicitats BM Granollers per la celebració dels 75 anys d'història, un capítol molt important de la història de Granollers i de l'esport.

L'ESPORT CATALÀ

La vitalitat de l'esport català, si repassem la seva història i la seva vitalitat, ha estat hi és un extraordiunari creador de convivència. Persones i entitats esportives porten i han portat el nom de Catalunya arreu del món. Però penso, que a casa nostra, s'ha d'estudiar la forma d'esborrar alguns punts negres. I em refereixo a la mancança d'un mitjà, que no necessàriament hauria de ser diari, que possés a l'abast dels aficionats a l'esport, que són milers, tota l'activitat esportiva, que és molta a tots nivells, internacionalment també. I en aquest esforç de treballar i promoure l'esport català, tenim a Catalunya dues entitats, no conegudes com caldria, que es mereixen matrícula d'honor per la seva dedicació. Em refereixo a la UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA i a la PLATAFORMA PRO SELECCIONS CATALANES. Sortosament, l'únic diari esportiu en català, porta el nom d'ESPORTIU, dedica una pàgina a la UFEC. I en l'ESPORTIU del dijous 7 de novembre de 2019 ens parla d'èxits de dues modalitats esportives, el FUTSAL i el FÍSIC-CULTURISME. La Federació Catalna de Futbol-Sala ha deixat el “llistó molt amunt” en l'organització del Primer Campionat Mundial C-13, celebrat a Reus, essent la primera vegada que aquesta modalitat gaudia d'un mundial. L'Associació Mundial de futsal i la Futsal European Federation han felicitat als organitzadors catalans per la qualitat organitzativa i pel treball que a Catalunya es porta a terme en aquesta modalitat. L'altre èxit català són els resultats dels i les esportistes catalanes assolits en el Mundial celebrat a Bèlgica el dia 2 de novembre d'enguany. Medalles individuals i el pòdium de l'equip palesaren la qualitat d'un país tan petit amb uns esportistes tant grans. La UFEC ha internaciolitzat els esports catalans amb resultats excel·lents si tenim present que una vintena i escaig de federacions catalanes estan reconegudes per les corresponents internacionals i poden celebrar i organitzar competicions internacionals i campionats del món. I en aquest treball s'hi belluga intensament la Plataforma proseleccions esportives catalanes, que agrairan la col·laboració de les persones que en vulguin ser sòcies. Personalment ja fa uns anys que en sóc. A nivell comarcal el Jove SERGIO MARTINEZ de Mollet ha assolit el títol de campió a tres bandes en el Campionat de Catalunya Júnior. I acabo amb el reclam del peu de pàgina de l'ESPORTIU, “viu l'esport català”. Les meves colaboracios esportives les trobareu en el meu bloc, llibres, art i esport.

brindis de llibertat

BRINDIS DE LLIBERTAT

presentació del llibre de Joan Sala Vila

EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA

Laura Ortiz, Directora de SOM PARETS presentarà el llibre i dirigirà el col·loqui

Acte obert als amics i amigues de la cultura com també a totes les persones interessades en la cultura política local. Hi són convidats els representants dels partits polítics a l'Ajuntament i de les entitats del poble. Una política cultural local ha d'escoltar la veu de la seva gent.

L'acte se celebrarà a la IMPREMPTA-LLIBRERIA FARRÈS

C/ Sant Antoni n.____ Parets del Vallès

de les 18'30 a les 20 h.

Brindarem amb una copa de cava

EDUQUEM AMB L'ESPORT, Roger Pallarols i Brossa

La dedicatòria que em va fer del seu llibre l'he trobada reflectida al llarg de tot el llibre que m'ha fet passar estones molt enriquidores i he tingut l'oportunitat de comprovar el gran avenç de la pedagogia esportiva en relació a l'època que per immersió vaig entrar en el món de l'esport els anys cinqquanta del segle passat. Em dia enn la ddicatòria: “Joan, com tu sabràs l'esport EDUCA i si ho fa de la mà de gent com tu, és una experièncian brutal!! Un plaer dedicaar el llibre a un altre “boig” per l'esport i pel hockey”. El meu hockey fou el del gel in patin i el d'ell ell d'herba. Però la bogeria ens fa gemans. Les circumstàncies en que vig viure l'esport a Puigcerdà, Barcelona i Granollers no eren tan propíccies com les actuals de tal manera que l'esport a nivell familiar i en gran part en l'escola era considerat negatiu per l'estudiant i el Roger en el seu llibre m'ha fet molt feliç perquè l'esport es considerat posuitiu i necessari, coincidint en el que jo li deia a un entrenador de futbol d'un deels meus equips que si no s'era intel·ligent no es podia ser un bon esportista. Aixó als anys seixanta del segle passat. He trobat el llibre molt interessant per la filosofia esportiva que s'hi desenvolupa i molt també pels testimonis d'esportistes i entrenadors entrevistats. Al llarg del llibre m'hi he sentit molt integrat, perquè en el meu curriculum, que ell no ho sap, hi ha tres medalles, dues d'argent, de patinatge sobre gel, una i d'handbol l'altre, i la de l'Ajuntament de Barcelona per l'esport escolar; la meva assistència a Madrid a la inauguració de l'INEF i l'escriptura de quatre llibres d'esport, L'Esport en la globalitat humana; Els àngels juguen a futbol; BM Granollers, esport i civisme i BM. Granollers camí d'una filosofia. Només em faltava llegir el llibre de l'amic Roger per celebrar en el meu interior el gran progrès assolit per la pedagogia de l'esport com hon palesa el projecte JUGA VERD PLAY dedicat a valorar l'esport en la seva globalitat, tenit presents els resultats i les valoracions de qualitat.Un llibre que obre l'horitzó de l'esport en la seva condició de configurador social, malgrat els entrebancs provinents d'interessos egoïstes basats només en les victòries i en l'economia. És un llibre que recomano a les famílies en vista a l'eeducació dels seus fills i filles, a les escoles per aprofundir en la filosofia esportiva per sembrar l'amor a la cultura als escolars, als directius esportiu i las pedriodistes de l'esport. El pas endavant que s'hi dibuixa és esperançador en la lluita per una humanitat més digna.

INOPORTUNA LESIÓ DE MESSI?

No sóc profeta però m’agrada ser previsor. No negarè la qualitat esportiva del jugador argentí que considero un fora de sèrie i un geni del futbol. Però quan sento parlar del déu Messi penso que s’estan oblidant que és un ésser humà amb unes carcterístiques físiques i psíquiques que de petit van necessitar l’ajuda mèdica i pedagògica perquè el seu geni poguès see admirat per tot el món. I aquest pas de la seva infantesa i el seu procès m’ha fet aplaudir-lo en el meu interior però, a la vegada, em preocupa la reacció davant la devallada física, que tota persona pateix, i l’obligarà a deixar la competició d’èlit. I en el curs dels meus pensaments, una observació, quan el veig per tele i no massa sovint, els moviments dels seus peus quan corre. Uns moviments que no desitjo siguin promonitoris, però la manera com ataquen el terra em fan pensar en un futur que els aficionats no voldrien. I la història del dia a dia no deixa d’enviar-nos missatges. Es reincorpora al club, acabades les vacances, i en el primer entrenament es lesiona. No pot acompanyar l’equip als Estats Units. El primer pensament, ha estat preguntar-me quants anys té, el jugador. Les sensacions que el cos humà rep en els seus moviments deixen avisos importants a la musculatura i als ossos. I no oblidem, que les consequències d’una lesió, com la que comento, afecta també al psíquic, deixant seqüeles. Físicament i psíquicament el jugador s’ha fet gran arrossegant impactes que incideixen en els futurs resultats. La resposta psíquica i física es veu condicionada per les diferents circumstàncies de la vida i la genialitat en surt afectada. La genialitat la tindrà psíquicament però físicament demarà un altre tractament. Messi psíquicament pot ser més ric en il·lusions i esperances però aquestes es poden veure condicionades pel físic. És veritat que una bona educació física i psíquica són primordials per poder donar aquella imatge que tant agrada. Però també és veritat que l’edat condiciona els moviments i alló que es perd en condició física és guanya psíquicament en el saber fer i estar. Pensant en aquest seguiment que sense proposar-m’ho he fet del geni del futbol he pensat que si de veritat és un geni li ha arribat el moment en el que amb el físic minvat pot continuar demostrant la seva vàlua futbolística que sense necessitat de corre massa esdevé el verdader pedagog que porta el seu equip als èxits que el públic li exigeix. Crec que ha arribat el moment de descobrir un altre Messi genial que  sense massa exhibicionismes continúa sent amb la seva centralitat tèccnica el jugador que el barcelonisme espera. Un geni de la técnica d’equip. Però el barcelonisme amb el seu comportament d’exigència  pot provocar el final de la seva cursa esportiva. La genialitat també es pot demostrar sense fer gols i a Messi li ha arribat l’hora de no fer-ne però també l’hora mestre de fer-ne fer. Veurem com és el futur geni del futbol? El públic, el club, i la prensa tenen la paraula. Personalment li desitjo que el seu ego sigui la imatge de l’esportista d’èxit i de la persona digna.

CURTMETRATGE “NI OBLIT, NI PERDÓ”

Hi ha situacions a la vida que no permeten oblidar i perdonar. Al poble valencià de Burjassot, uns joves que no mereixen altre qualificatiu que el de criminals, van matar el jove de 18 anys Guillem Agulló, per diferència d’idees. Demanar que la família oblidi i perdoni no és n’hi humà, ni cristià. Els pares i germans no oblidaran mai la mort del Guillem, seria inhumà. I per perdonar, se’ls hi ha demanat perdó amb penediment i amb propòsits de pagar la deguda penitència? Els signes externs demostren tot el contrari. Els amics del Guillem van palesar-ho pintant a la paret NI OBLIT, NI PERDÓ. La bona intenció hi és per la demanda de justícia però a la vegada tenia un altra intenció, el dolor dels familiars sempre que hi passaven davant i el llegien. I és precisament denunciar el sofriment dels familiars l’objectiu del curtmetratge produit per ESCAC FILMS. El curt metratge em va fer viure  sentiments però, a la vegada, em va emocionà la joventut dels ideòlegs, tècnics, artistes i productors. El futur del país no és anar a la deriva però la cultura en mans de joves, com els que presentaren el curmetratge li donaran la direcció correcta i les autoritats per la seva dignitat es veuran obligades a complir els deures democràtics a que la llei els obliga. La presentació del treball cinematogràfic de fi de curs fou un cant a l’esperança. L’artista, Betlemn germana del Guillem, quan passava davant de l’escrit, plorosa exclamà: Han passat tretze anys i tot continúa igual. Qué era alló que continuava igual? L’odi d’una part dels veïns contra la família de la víctima. Només calia llegir els escrits insultants sobreposats mofant-se del GUILLEM i dels seus. És perfectament comprensible i lloable l’escena final en la que la germana, juntament amb el pare, comencen a borrar el cartell. Si de veritat volem assolir una societat en pau, comencem donant exemple. No és cobardia, ni por, és respecte, coratge i dignitat. Així vaig entendre el missatge. La protagonista fou la imatge del dolor provocat per l’odi i a la vegada la imatge que no necessita perdonar, ni oblidar però sí borrar els records que per culpa d’una societat egoísta vol el perdó sense deixar d’insultar. Un documental d’un fet històric que ensenya a bastir la convivència lluitant contra l’odi dels culpables. Una lluita intel·ligent, solidària començant per corregir els amics que no acaben d’entre i obrir els ulls dels cecs que l’orgull no els deixa veure. I el missatge protagonista, la qualitat cultural i humana dels productors, el guionista, els tècnics, els i les artistes, joves ells i elles, un missatge de futur de la dignitat dels pobles. És impossible fer història en una convivència desestructurada.