El futbol com esport i vehiculador de valors m’apassiona. El futbol, contradicció de la globalització en pau de la societat, em repugna. I dóna la impressió que aquest és el camí actual i alló que és pitjor rau en la conformitat d’un gran nombre de persones. Aquestes reflexions són fruit d’una notícia que diu: Mediapro i Prisa han signat la pau, perquè han arribat a un acord de repartir-se els beneficis del futbol d’èlit. Un acord que des del meu anàlisi és una considerable manca de respecte a la majoria de clubs de Primera Divisió de la lliga espanyola i perdnoeu l’expressió, una befa al gran públic que pagar les quotes establertes els hi suposaria una altra retallada. Ja sé que em diran que ningú els hi obliga i se’n renten les mans. És el mateix comportament de l’estat i del gran capital que una vegada els hi ha posat el caramel a la boca, els hi retiren.Una veritable injustícia social. Però aquesta injustícia, i mantenc la paraula, s’agreuja amb la notícia que dos equips de la lliga, Barcelona i Madrid, no es televisaran en obert. Qui els vulgui veure que pagui i amb un altra agravant, per enredar la troca, els partits en obert s’oferiran els dilluns. Ja sé que hi ha gent per a tot, però també sé que tota le gent es mereix un respecte que amb aquests comportaments se’ls hi nega. Es vol fer servir el futbol com un intrument de globalització económica i aquesta tendència portarà a desequilibris socials. Han arribat a una pau que esdevindrà un caliu de guerra. I no per culpa del futbol en ell mateix, sinò dels seus manipuladors. I manipuladors són la política, el gran capital, les institucions que no compleixen els seus deures de treballar per la pau i el benestar social. No tinc res contra la majoria de jugadors que ballen el ball que els hi fan ballar i ho accepten sense dir ni piu,però penso que sí haurien de piular no acceptant situacions que són una injusticíia social i molt més en els tempas actuals quan una inmensa majoria de persones quan es lleven el matí no saben si aquell dia podrán menjar. No tinc res contra els jugadors que tenen dret a guanyar-se la vida, no a enriquir-se desproporcionadament, estic en contra de les fortunes que es paguen per saber xutar una pilota quan molts mestres no saben si cobraran, quan els sous dels metges que salven vides són ridículs al costat dels futbolistes d’èlit, quan molts malalts no poden accedir a una bona sanitat, quan les institucions properes al poble no tenen prou diners per atendre els seus ciutadans. Els sous dels futbolistes d’èlite són el contrari d’alló que ha de ser una veritable globalització de la humanitat en pau. Davant de fets com el denunciat recomanaria, ja sé que no em farien cas, que busquin remei on veritablement poden trobar diners i possin ordre als programes esportius de les televisions. Proposo que per cada partit de futbol televisat se’ls obligui a donar-ne tres dels esports minoritaris, com voleibol, hoquei sobre gel, gimnàstica artística i rítmica, per exemple i en obert.I una ajuda obligatòria als esports escolars. Tots els esports aporten valors a la societat i existeixen moltíssimes persones que els segueixen. I la segona proposta, boicot als partits descaradaments manipuladors i manipulats. Visionaré els partis d’Esport-3 que juguen prou bé i amb una qualitat que no té res a envejar als millors de l’èlit. L’esport també necesita una revolució.
