El futbol com esport i vehiculador de valors m’apassiona. El futbol, contradicció de la globalització en pau de la societat, em repugna. I dóna la impressió que aquest és el camí actual i alló que és pitjor rau en la conformitat d’un gran nombre de persones. Aquestes reflexions són fruit d’una notícia que diu: Mediapro i Prisa han signat la pau, perquè han arribat a un acord de repartir-se els beneficis del futbol d’èlit. Un acord que des del meu anàlisi és una considerable manca de respecte a la majoria de clubs de Primera Divisió de la lliga espanyola i perdnoeu l’expressió, una befa al gran públic que pagar les quotes establertes els hi suposaria una altra retallada. Ja sé que em diran que ningú els hi obliga i se’n renten les mans. És el mateix comportament de l’estat i del gran capital que una vegada els hi ha posat el caramel a la boca, els hi retiren.Una veritable injustícia social. Però aquesta injustícia, i mantenc la paraula, s’agreuja amb la notícia que dos equips de la lliga, Barcelona i Madrid, no es televisaran en obert. Qui els vulgui veure que pagui i amb un altra agravant, per enredar la troca, els partits en obert s’oferiran els dilluns. Ja sé que hi ha gent per a tot, però també sé que tota le gent es mereix un respecte que amb aquests comportaments se’ls hi nega. Es vol fer servir el futbol com un intrument de globalització económica i aquesta tendència portarà a desequilibris socials. Han arribat a una pau que esdevindrà un caliu de guerra. I no per culpa del futbol en ell mateix, sinò dels seus manipuladors. I manipuladors són la política, el gran capital, les institucions que no compleixen els seus deures de treballar per la pau i el benestar social. No tinc res contra la majoria de jugadors que ballen el ball que els hi fan ballar i ho accepten sense dir ni piu,però penso que sí haurien de piular no acceptant situacions que són una injusticíia social i molt més en els tempas actuals quan una inmensa majoria de persones quan es lleven el matí no saben si aquell dia podrán menjar. No tinc res contra els jugadors que tenen dret a guanyar-se la vida, no a enriquir-se desproporcionadament, estic en contra de les fortunes que es paguen per saber xutar una pilota quan molts mestres no saben si cobraran, quan els sous dels metges que salven vides són ridículs al costat dels futbolistes d’èlit, quan molts malalts no poden accedir a una bona sanitat, quan les institucions properes al poble no tenen prou diners per atendre els seus ciutadans. Els sous dels futbolistes d’èlite són el contrari d’alló que ha de ser una veritable globalització de la humanitat en pau. Davant de fets com el denunciat recomanaria, ja sé que no em farien cas, que busquin remei on veritablement poden trobar diners i possin ordre als programes esportius de les televisions. Proposo que per cada partit de futbol televisat se’ls obligui a donar-ne tres dels esports minoritaris, com voleibol, hoquei sobre gel, gimnàstica artística i rítmica, per exemple i en obert.I una ajuda obligatòria als esports escolars. Tots els esports aporten valors a la societat i existeixen moltíssimes persones que els segueixen. I la segona proposta, boicot als partits descaradaments manipuladors i manipulats. Visionaré els partis d’Esport-3 que juguen prou bé i amb una qualitat que no té res a envejar als millors de l’èlit. L’esport també necesita una revolució.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
diumenge, 19 d’agost del 2012
dijous, 16 d’agost del 2012
Reflexió independentista sobre els Jocs 2012
dilluns, 13 d’agost del 2012
UNA LECTURA DELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES 2012
dimarts, 31 de juliol del 2012
CLASSES GRATUITES D'INICIACIO AL TENNIS
Us trametem el cartell de la nova iniciativa fomentada pel CLUB TENNIS GRANOLLERS -amb inici el proper més de setembre- per tal de fomentar la pràctica del TENNIS i adquirir un hàbit saludable.
La singularitat de la iniciativa és la GRATUITAT de la mateixa per a tots els participants per tal de poder provar , iniciar-se i gaudir amb la pràctica d’un esport de col·laboració.
Esperem que aquesta iniciativa de gratuïtat en aquest temps sigui molt ben acollida per part dels granollerins i vallesans.
Per més informació adreceu-vos a la recepció del CLUB TENNIS GRANOLLERS.
Les places són limitades, afanyeu-vos !!!
Etiquetes de comentaris:
Galeria d’Art L’ARTGENT,
Joan Sala Vila
dissabte, 28 de juliol del 2012
Una mirada als mestres
Mario Bedini: De l'extens currículum del pintor destaca que el 1982 és l'artista convidat a la VIII Biennal Internacional de l'Esport a les Belles Arts de Madrid i que el 1992 el Museu de l'Esport de Barcelona li organitza una exposició patrocinada per la Generalitat de Catalunya. Entre els reconeixements que ha obtingut hi ha el premi nacional "Maschere e Carnevale" de Viareggio (Itàlia, 1957); 1r premi a la "4a Mostra Colori della Lunigani" (1959); 1r premi al concurs "Marina de Carrara" (1959) o el 1r premi a la 3a mostra de pintura "Cittá di Vilafranca" (1960). El 1978 rep la Nòmina d'Acadèmic d'Itàlia amb medalla d'or. També ha estat guardonat amb el 3r premi a la Biennal Internacional de l'Esport a les Belles Arts (Madrid, 1979); 1r premi de dibuix Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona, 1984), i premi especial del COI a la XII Biennal de l'Esport a les Belles Arts (1997).
Juan Carlos Sagarra: Nascut a Barcelona el 1962. Entre 1978 i 1980 rep vuit hores diàries de classes al taller de Mario Bedini, formació que li dóna una sòlida base pictòrica.
Ha fet exposicions individuals a Terol, Barcelona, Andorra i Girona. També ha realitzat una gran quantitat d’escenografies per a cinema, teatre, òpera...; destaquen, pel que fa al teatre, les elaborades per a La Fura dels Baus, i, al cinema, la de la pel·lícula El reino de los cielos del director Ridley Scott. Combina els treballs escenogràfics amb l’elaboració de pintures al taller. Les escenografies li permeten l’experimentació, l’agilitat, la rapidesa en el treball, el coneixement dels materials actuals, l’enginy, la recerca d’efectes... Amb les seves pintures, en canvi, ha après el llenguatge del procés creatiu: la peça pren vida, agafa ànima i el temps no existeix. El procés comporta acció, però també molta observació i reflexió a la recerca d’un llenguatge personal i sincer.
Jesús Costa Beiro: Nascut a Noia, A Coruña, el 1951. Estudia a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Des dels 15 anys resideix a Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. El 2007 es trasllada a Sant Antoni de Vilamajor. Ha fet exposicions individuals a Barcelona, Tarragona, Santiago de Compostela, Hospitalet del Llobregat, Noia, Almazán, Madrid, Sant Celoni, Llinars... Ha obtingut premis en concursos de pintura i dibuix a Sant Cugat, Molins de Rei, Saló d’Art de Martorell, Cercle Artístic de Sant Lluc, Banco de Vizcaya, Concello de Cambre (A Coruña), Fedipica (Madrid), Almazán (Soria), Cardedeu, Hospitalet de Llobregat... El 1994 funda el grup de pintors Tarlatana, que organitza diverses activitats artístiques i solidàries. Ha fet il·lustracions per a les revistes gallegues Lua (1997), Xurdimento (1998) i Nos (1998), i darrerament ha il·lustrat el llibre Còctel de l’avi, de Joan Sala Vila.
dimarts, 17 de juliol del 2012
Treball de base del BM Granollers
Les entitats esportives estan sotmeses als ritmes i canvis dels temps. El BM Granollers n’és un exemple. Però els canvis han vist com continuava present una característica força responsable de la seva història: la cura que sempre ha tingut pel treball de base. L’any 1964 l’atzar em va portar als Escolapis de Granollers. El BM acabava de complir 20 anys i vivía una de les etapes més glorioses i brillants. Albert Duran, periodista d’El Mundo Deportivo, la temporada 1954-55 titolava un dels seus articles “Granollers, meca del balonamno” basat en la forma com es vivía aquest esport a la Capital del Vallès Oriental i al fet d’haver estat la primera ciutat organitzadora d’un campionat a 7. El I Campionat de Catalunya es va jugar l’any 1951 quan Granollers ja hi portava quatre anys, el primer l’any 1949. Pocs dies de la meva arribada a la capital vallesana, el Sr. Antoni Botey, aleshores secretari del club, va convidar-me a una trobada per explicar-me la filosofía del BM Granollers en relació amb l’esport de base i com a prova em lliurà un llibre amb tot el treball realizat, fonamentalment amb les escoles. Una publicació molt valuosa que parlava de fruits que es començaven a recollir. Fruits d’un treball de base molt valuós. Un dels fets que cridava l’atenció dels clubs que visitaven la ciutat era veure els joves esportistes degudament habillats, passejant per carrers i places. Els responsables del BM Granollers eren molt conscients de la importància que significava la seva col·laboració amb els col·legis.Qui fou President del BM Granollers, Sr.Francesc Ventura, en una entrevista em confessà que la seva pedrera eren els centenars d’alumnes de les escoles de Granollers i comarca. Alguns exemples dels fruits. La temporada 1956- 57, l’equip juvenil de Recanvis Viadé es proclamà Campió d’Espanya a Còrdova desprès d’un accidentat viatge de 70 h. degut a les inundacions de València. Arriben a les 14 h i a les 18 h. el primer partit. Actuava d’entrenador el Sr Josep Vilà. Campionat Comarcal Infantil 1967. Hi participen quatre equips de Granollers.Passats uns anys, cinc jugadors d’aquets equips arriben al primer equip. Ells són: Espejo, Gonzàlez, Font, Velilla i Mora. L’any 1964 en la seva línea capdavantera l’equip granollerí organitza el Primer Campionat Escolar de Mini-balonmano. El Sr.Emili Botey, president de l’entitat i gran propulsor de la idea m’explicà que la Federació Espanyola no acceptà ni el nom, ni les normes propostes pels tècnics vallesans. Però es van fer seva la idea i un dos anys desprès la contrarèplica és el balonmano benjamí i aleví i amb un reglament que poc es diferenciava de l’escrit pels vallesans. Són uns detalls importants de com treballava la base el BM Granollers a casa i a fora.N’hi ha més de fets que necessiten un llibre.Per exemple la promoció als pobles de la comarca, les relacions internacionals de base, la formació a l’estranger de tècnics en formació i com a corona de l’entitat l’oranització de la CUP que una vegada l’any fa de Granollers la capital mundial del balonmano de base. Estudirè més el tema. Per aquest article he mantingut la paraula balonmano, la pròpia del temps, en properes col·laboracions emprarè hándbol.
diumenge, 24 de juny del 2012
L’esperit de les formes, Joan Batlles i Pi
Una exposició de pintures de Joan Batlle sempre comporta una important reflexió sobre la incidència del’art en les relacions humanes, especialment en aquelles relacions amb l’espai i l’entorn que emmarquen la convivència. Les obres que presenta a la Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès són una nova demostració d’aquesta observació. Els colors en els quadres de Joan Batlles no omplen espais per simple plaer, perquè esdevenen els pulmons que respiren l’aire net del missatge. Els colors li donen a la composició aquella vida natural que fa agradable l’estança. Un color en els quadres de l’artista vallesà és sempre una palpitació vital que sublima l’espai i li aporta una psicología poètica que irradia complaença i benestar.A vegades sembla que les ratlles s’emporten el protagonisme, però alló que fan és emmarcar les aigües del riu en una llera plena de vitalitat, però especialment d’una vitalitat que suspira per la transcendència. La ratlle, el traç, la composició, el color són generadors de complicitats que tenen la vida per objectiu.Per aquest motiu cadascuna de les obres esdevé una meditació d’intimitats que busquen la germanor amb l’esperit de tot l’univers a partir de la unicitat. Un punt a tenir en compte: totes les pintures tenen una resposta. És la complicitat de l’artista amb la filosofía de la vida.
JOAN SALA VILA
JOAN SALA VILA
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)







