El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 5 d’agost de 2018

LA CERDANYA DE LA POSTGUERRA (Filagarses de la memoria), de Josep Vinyet Estebanell


La meva amistat amb el Sr. Vinyet és una amistat netament cultural nascuda en el marc de la ràdio. Era una persona que estimava bojament la Cerdanya essent la base de la seva activitat ciutadana l’esforç per ser una persona digna. Va superar el marc de l’etapa de la vida desenvolupada en un règim faixista, donant sempre una imatge que alló més important des de la vessant del seub treball, era el servei als ciutadans. La lectura d’aquest llibre palesa amb prou claretat com fou la seva dedicació a Puigcerdà i a la Cerdanya i també a Catalunya des de les tasques de la seva activitat admistrativa com a secretari d’ajuntaments i des del periodisme fundant Ràdio Puigcerdà “La veu de la Cerdanya”, no defugint mai les relacions humanes que eren un veritable servei indepenentmentb del règim polític. La lectura del llibre ens fa conèixer un Josep Vinyet Estebanell, persona treballadora, solidària, digna i preocupada per la millora de la societat. I de la seva actuació Puigcerdà i la Cerdanya en donen fe. La ideologia política de l’altre mai fou un obstacle perquè defensès els drets del poble contra la realitat política del temps i els botiguers de Puigcerdà en poden donar testimoni. La font per investigar fou la seva memòria, ho dia molt clar el sotstítol de “filagarses”. Personalment, la seva cultura m’ha fet tenir un coneixement més profund de Puigcerdà fent més complerts els meus vuit anys d’estada als escolapis. La meva relació fou humil entre altres cooperacions literàries, una de la que n’estic molt joiós, “evocacions ceretanes” que era una glosa setmanal d’una població ceretana. És normal que les seves filagarses parlin d’alló que ell va fer, que és molt en el camp de la seva especialitat i res a dir de la part esportiva, que no va oblidar i en racalca la importància del fet. Francament un llibre per estimar millor Puigcerdà i la Cerdanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada