ELS ÀNGELS JUGUEN A FÚTBOL

La idea central d’aquest assaig és reflexionar sobre el tot humà, la humanitat, i com la creació d’una imatge global el més perfecta possible d’aquest tot global la treballen moltes individualitats com a individualitat i també formant col·lectivitats assolint el treball de tothom (indiviuus, col·lectivitats) l’obra d’art perfecta de la globalitat. I en aquest treball hi ha un factor que és bàsic, indispensable i necessari, la veritat. Un partit de futbol ens proporciona una reflexió metafórica sobre el tema. El món és el camp de futbol, els partits les diferents activitats humanes i els jugadors els realitzadors. Curiosament en elmón del futbol el factor indispensable, que fa de veritat, és la pilota. És l’instrument necessari perquè el gran públic s’ho passi bé. I aquest efecte és responsabilitat de com els creatius, els jugadors, la fan correr pel terreny de joc. El partit de la història és un partit molt complexe. Fa milions d’anys que s’està jugant i el seu final no és altre que la fi de la història. Té una característica, que, malgrat la llarga durada, és efímer, un efímer que juga per a la transcendència. Aquella transcedència que converteix la veritat relativa en la veritat absoluta, el jugador en el Jo etern i el camp de futbol en l’eternitat. Senzillament la meva reflexió preten fer adonar-nos compte que tots els actes de la vida, del més humil al més majestuós, tots són molt importants en el camí cap el destí definitiu de la humanitat. La pilota és un objecte material que es juga amb els peus, però necessita la ment per assolir els objectius de la seva veritat. Però ni els peus sols, ni la ments sola ho poden assolir sense formar part de la persona. Només la persona és transcendent.

MARS DEL CARIB, de Sergi Pons

La crítica especialitzada afirma seriosament que es tracta d’una novetat espectacular de la literatura catalana dels nostres dies. Hi estic d’acord en la valoració d’excel·lent. Ha nascut un gran escriptor i és de la nostra comarca El Vallès Oriental. Argumentalment, ben estructurada la narració, em dona la impressió d’una crónica molt expressiva dels fets d’un col·lectiu que la societat margina i que busca la continuitat de la seva supervivència en un bar d’aspecte ruinós d’una barriada de Barcelona. Des d’el punt de vista personal no condemno alló que de positiu s’hi descobreix, ans ho lloo, però intento anar un xic més lluny, encara que l’autor reconegui que en la seva obra no hi ha cap intencionalitat de missatge. Estic d’acord que ell ho confessi, però no que de la novel·la no se’n desprengui cap lliçó, fins i tot d’una interessant filosofía. Una obra no es pot considerar per acabada fins no hagi estat llegida per altri. I entre aquests altres és possible que algú poui en les profunditats del mar trobant-hi aigua clara. I malgrat que els personatges de la novel·la, molt ben personalizats, pertanyin a grups desestabiliztas de la societat, com drogadictes, alcohólics, violents, carn de pressó, s’hi descobreixen guspires de llum d’una gran sensibilitat i moviments en defensa de la seva realitat de ser persones que manifesten amb una ferma amistat mútua, un reconeixement de ser persona i sobre tot una recerca de la felicitat que troben definida en el seu modus vivendi. Personalment esdevé molt alliçonadora la fidelitat de grup. I una característica molt interessant el poder de generar polèmica que es dedueix de la seva lectura. Obviament polèmica que es genera entre lectors de filosofies diferents de la vida. Està molt bé llegir-la per passar-ho bé, però és molt millor si a la vegada de gaudir penses en la profunditat del gaudi.

Concurs de poesia jove Niu d’art poètic

              

  Bases

A.- Hi poden participar els joves, nois i noies, que hagin complert el 18 anys i no compleixin els 26 durant l’any 2014.

B.- Els treballs, escrits en català i en format de llibre, amb un mínim de 250 versos i un màxim de 400. Es recomana que els poemes siguin preferent ment curts.

C.- Tema lliure.

D.- Es presentaran quatre còpies degudament relligades i amb suport informàtic, llapis o CD. Enviar els originals a Joan Sala Vila, membre responsable del premi de Niu d’art, C/ Roger de Flor 68 escala A 4 art. 1 a. 08401 Granollers.

E.- El premi consistirà en la publicació del llibre guanyador. Els drets d’autor de la primera edició seran de l’entitat organitzadora i a partir de la segona edició pertanyen a l’autor. Si desprès de la primera edició l’autor pel seu compte en fa una altra els drets sòn tots seus i només ha de fer constar el nom del premi

F.- Termini de presentación: 30 de juny de 2014.

G.- El veredicte es donarà a conèixer en la Festa de Parets Poble Lector, del més d’octubre de 2014.

CLUB GEL PUIGCERDÀ, SOTS CAMPIÓ D’ESPANYA

Falten uns dos anys per conmemorar el seixanta aniversari del primer partit d’hoquei sobre gel disputat a Puigcerdà. Va ser un 3 de febrer de 1956 sobre la superficie gelada del llac ceretà. Tres exalumnes del Col·legi de Puigcerdà, que en aquells anys s’introduia la pràctica d’aquesta esport a la Cerdanya, i un servidor responsable esportiu del centre escolar esmentat, el dissapte dia 15 de març de 2014 vam assistir a la celebració del partit Clug Gel Puigcerdà – Escor Barh, en el que els ceretans vam forçar amb la seva victòria un altre partit defensant les seves aspiracions al campionat, que darrerement es va inclinar a favor dels bascos. Ser espectadors cinquanta vuit anys desprès del primer partit li donava a la nostra presència un valor afegit històric de continuitat. Óbviament que vam aplaudir molt contents la victòria del Puigcerdà que va lluitar contra un gran adversari i contra fets esportivament poc o gens plausibles. Tractrant-se d’un partit en que estava en joc el títol de campió d’Espanya se’m feia incomprensible la no presència de cap directiu de la Federació Espanyola, com tampoc de la Catalana, acompanyant a l’alcalde de la ciutat i a la presidenta del Puigcerdà. Aixó només té una explicació el poc interés de l’esport per l’esport. El segon tema que em va copsar  i fort fou un arbitratge massa permissiu amb el joc violent, l’ hoquei sobre gel és dur, però no violent i molt menys comprensible quan l’equip arbitral el formen quatre col·legiats, que ho trobo molt bé, però no tant quan la seva presència sembla una exhibició de patinatge. Els jugadors del Puigcerdà es buidaren per guanyar el partit lluitant contra decissions massa desfavorables per permissives, unes, i per adverses, unes altres. Deixant de banda alló que no és esportivitat, i parant esment en l’esport en ell mateix, la presència de tres exjugadors majors de setanta anys i d’un pedagog promotor, de més de vuitanta, donant fé d’una historia d’un gran club d’esports d’hivern esdevenia ser un testimoni que reclamava més atenció no només envers l’esport del gel sinó també en vers els clubs i les seves gestes que li donen vida i creen afició. A Puigcerdà la nota negativa la va donar la federació i els mitjans audiovisuals. Per avui n’hi ha prou d’esmentar-ho. En una altra oportunitat possiblement s’obri un debat. Per avui, encoratjar al Club Gel Puigcerdà, que el sento meu talment com jo fos el seu pare i la seva mare. Endavant Club Gel Puigcerdà.

EL DINOSAURE i LA SEQUOIA, d’Hermínia Mas, il·lustracions de Francesc Rovira

Un conte pensat per a nens però fa que els grans pensin. Amb la senzillesa d’una narració infantil, d’una manera alegórica, insinua una lliçó de civisme davant conductes insolidàries i agressives. L’elecció dels protagonistes principals, el dinosaure, els arbres, el vent i la sequoia, demostra un aprofundit sentit pedagògic i  un bon coneixement de la psicología humana. Les il·lustracions, amb traç segur i cromatisme ètic i estètic, hi aporten el valor afegit de fer més comprensiva la lectura. Llegit atentament, podem treure’n l’ensenyança que no sempre la llei del més fort se surt amb la seva. Una de les lliçons més convivencials rau precisament en com el diàleg i l’agilitat mental poden superar obstacles que semblen inamovibles. La força orgullosa i maltractadora simbolitzada per un dinosaure, els arbres, els persguits i befats i el vent, el bon conseller són tres personificacions definidores i significatives. Aquest és un conte per llegir en família i comentar-lo  demanant opinions als petits i grans. En el fons és una aguda crítica social que denuncia els deseqjuilibris provocats per la força absolutista del poder. Però, a la vegada, insinúa com se li pot fer front amb possibilitats.  Els maltractats, si malgrat la por, són capaços de parlar, dialogar i pensar tenen tots els trumfos a la mà per vèncer. El vent, invisible, sìmbol de la intel·ligència, és un bon estratega. Troba la manera d’enfrontar l’orgullós dinosaure amb un arbre que sense estridències, només responent a la insolència amb paciència, saviesa i humilitat, acaba vencent i fent-li caure la cara de vergonya a l’insolent maltractador. Un gran tema que desenvolupa una gran lliçó perquè pares i avis la comentin amb fills i néts. La coordinació de la intel·ligència i la paraula amaga un poder extraordinari amb resultats positius impensables.

 

Seleccions Catalanes

La pàgina web de la Plataforma pro seleccions catalanes em convida a divulgar dos esdeveniments importants de l’esport català a nivell internacional. Sense fer soroll i treballant per Catalunya actualment unes vint federacions catalanes i escaig tenen el reconeixement internacional i formen part de les respectives federacions internacionals. Les notícies positives d’avui són:

A.- La Selecció Catalana d’Esquaix participa en el Torneig de les 6 nacions a Andorra amb  França, Noruega, Portugal, Suècia, Escócia i Catalunya.

B.- Campionat del Món de Korfbal. La Selecció Catalana hi participa. Se celebren als Paísos Baixos del 14 al 16 de març d’enguany.

Dues notícies molt positives d’abast internacional, mentre l’Estat Espanyol sanciona amb 3000€ a uns joves que a les portes de Mestalla abans d’un partit amb particicpació catalana cantaven Els Segadors.

LA PREGÀRIA DELS ANIMALS

Per l’Ermità de Samalús II (Enric Gelpí)

Paco Candel autor del próleg titolat L’ORACIÓ DE PACO CANDEL PER A L’ENRIC GELPÍ, començava d’aquesta manera: “Dé meu: Jo no tinc pas l’ambició de voler ser més que els meus germans els animals, però tampoc no voldria – si m’ho permeteu –ser menys que ells. Si Tu has fet el miracle que et resin i t’invoquin aquests germans – tot i que són irracionals –i que ho facin a través del germà Gelpí, deixa’m que jo també ho faci pel meu cantó, ja que, encara que sigui agnóstic, també sóc racional i racionalista.”Aquest llibre va sortir a la llum l’any 2000 i avui en queden amb prou feines una dotzena que podeu trobar a la Paperaria SÓNIA del C/ Roger de Flor, de Granollers. Gelpí era un enamorat de la natura, vivía al seu bell mig en una part boscosa de Samalús. En contacte amb bestioles del bosch va descobrir en elles la relació d’una intimitat natural que esdevenia oració. Els animals i les plantes també resen al seu creador. Més de cinquanta oracions, corresponents a més de cinquanta dibuixos de bestioles que també estimen al Senyor.

Fa pensar l’oració de la serp que reconeix “la vaig fer molt grossa. Accepto amb resignació la maledicció Bíblica. Però, quan tot s’hagi acabat i la fi dels temps haurà arribat, oblideu el passat, doneu-me peus per caminar i ales per volar cap a vos, per lloar-vos eternament. Amen”. Un llibre d’una neta mística natural que ens porta de la mà a saber llegir la natura i reconèixer els lligams que ens hi agermanen. Un llibre per llegir amb l’avi a la vora del foc, sota l’ombra d’un arbre o escoltant el qui-qui-ri-quí dels galls. Un regal dels néts als avis o dels avis als néts amb motiu d’aniversaris i festes onomàstiques.